El Punt Avui

FRANJA

Temor a una frontera més sòlida

06/01/14 00:00 DAVID MARÍN
Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.
Notícies relacionades

A la Franja de Ponent el procés cap a l'autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l'aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l'aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l'accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l'efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d'alcaldes i regidors de la Franja van signar l'1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l'altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d'ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n'hauria estat un primer episodi.

Darrera actualització ( Dilluns, 6 de gener del 2014 00:00 )