El Punt Avui

Catalunya podria perdre el suport dels liberals europeus

UPD vol entrar al grup amb fins a sis eurodiputats, neutralitzar el suport al procés sobiranista i arraconar CDC

Els catalans alerten els socis que Díez és “tremendament populista i centralista”

07/01/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
Artur Mas s'ha reunit diversos cops des que és president amb Olli Rehn, vicepresident de la CE, amb qui comparteix grup Foto: J.B.

Catalunya podria perdre el seu millor aliat a Brussel·les i quedar sense el suport dels liberals europeus. Unión, Progreso y Democracia (UPD) prepara una opa hostil per entrar al Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) i arraconar CDC després de les eleccions del 25 de maig. Rosa Díez compta poder oferir els fins a sis eurodiputats que li auguren els sondejos per poder sortir del grup mixt i formar part del grup parlamentari liberal, el tercer més important de l'eurocambra i, amb molta diferència, el que més està col·laborant amb la Generalitat i el procés sobiranista.

Convergència aporta un únic eurodiputat dels 85 que actualment té el grup: Ramon Tremosa. I només aspira a poder-lo mantenir després dels comicis. UPD, en canvi, amb els seus futurs cinc o sis escons, podria convertir-se en un dels principals partits de l'ALDE, si és acceptada, i tenir prou força per intentar controlar-lo, en bona mesura, i neutralitzar Convergència. L'FDP alemany és ara el primer partit del grup, amb dotze eurodiputats, un més que els lib-dems britànics de Nick Clegg, que en tenen onze. Les enquestes, però, els auguren una desfeta a les urnes: els fins fa poc socis de govern de Merkel, per exemple, han quedat sense representació al Bundestag.

Si Díez mana a l'ALDE o hi acaba tenint més influència que Convergència, Catalunya perdrà immediatament el seu millor lobbista a Brussel·les. Els liberals europeus han reivindicat recentment el dret a decidir, en el seu últim congrés del novembre a Londres. I és gràcies a la seva complicitat i les sinergies amb CDC que el Parlament Europeu ha exigit a Rajoy que doni més marge de dèficit públic a Mas-Colell, per exemple, o que ha defensat el corredor ferroviari mediterrani. Artur Mas, a més, pot tenir línia directa (o gairebé) amb eurocomissaris de la família liberal, com ara Olli Rehn, Cecilia Malmström o Siim Kallas, i fins i tot ha pogut entrevistar-se amb el primer ministre holandès, Mark Rutte. El mateix Tremosa és un referent que els liberals centreeuropeus i nòrdics s'escolten. I el també català Marc Guerrero és vicepresident de l'ALDE des del 2009 i acaba de ser reelegit amb un 85% dels vots.

Incoherent

Necessitat d'eurodiputats, si es confirma la trompada electoral, l'ALDE “no farà fàstics” als cinc o sis escons d'UPD i “s'escoltarà” l'oferta de Díez, admeten fonts del partit. CDC ja hi està fent campanya en contra, amb Guerrero al capdavant, i alerta els seus socis que UPD “és un partit tremendament populista i centralista, radicalment contrari al dret a decidir” i fins i tot amb “tics franquistes”. A més, els seus futurs cinc o sis eurodiputats són “una febrada que passarà” quan s'acabi la crisi, critiquen els convergents. CDC, en canvi, sempre ha compartit grup amb els liberals, des que Carles Gasòliba va aterrar a Brussel·les el 1986 amb l'ingrés de l'Estat espanyol o amb Ignasi Guardans, del 2004 al 2009.

CDC farà servir el seu dret de vet per impedir l'entrada d'UPD al partit, però ho tindrà molt més difícil per convèncer els seus socis que no acceptin la formació de Díez al grup parlamentari. Només ofereix un eurodiputat i el seu soci de federació, Unió Democràtica, prefereix asseure's amb els populars. Els cinc o sis eurodiputats de Díez, en canvi, permetrien a l'ALDE esmorteir una mica el càstig a les urnes, mantenir-se com a tercera força en una eurocambra amb populars i socialistes molt debilitats i tenir molt més pressupost,personal, presidències de comissions i informes dels que aporta Convergència. UPD podria fer com el PNB, que no és encara membre del partit ALDE però que forma part del seu grup parlamentari, des que Aznar el va fer fora dels populars europeus.

“Ens festegen”

“Tots els grups parlamentaris ens festegen”, es vanta Francisco Sosa Wagner, l'únic eurodiputat que té UPD. Té “molt clar” que “en la pròxima legislatura UPD estarà en algun grup parlamentari, no tornarà al grup mixt”. I avisa que no vol ser veí d'escó ni dels euroescèptics ni dels verds, on s'asseuen ERC i l'esquerra abertzale. “Evidentment, no m'agrada anar del bracet amb aquests sectors”, adverteix Sosa Wagner, que es defineix “de centreesquerra”. L'ALDE sembla l'opció preferida per militants i votants. El finlandès Rehn, l'exprimer ministre belga Guy Verhofstadt i el secretari general de l'OTAN i exprimer ministre danès Anders Fogh Rasmussen són els favorits en les travesses per liderar els liberals en les eleccions europees.

LES XIFRES

1
únic eurodiputat
dels 85 que ara té l'ALDE aporta CDC, mentre que Unió s'asseu amb els populars.
95
per cent dels vots
va obtenir el català Marc Guerrero en la reelecció com a vicepresident dels liberals europeus.e

Barroso ha rebut la carta de Mas però no l'ha llegida

Catalunya és una pedra a la sabata de la Comissió Europea, molt incòmoda amb el procés i amb la pressió que està rebent de la diplomàcia espanyola. Però l'excusa que ahir va posar la seva portaveu, Pia Ahrenkilde, per evitar sortir-se del “no comment” voreja el ridícul. Preguntada sobre la carta de Mas a Durão Barroso, va afirmar que encara no l'ha llegida, tot i haver-la rebut “divendres passat”. “Podré fer un comentari quan l'hagi llegida, però encara no ho he fet, no tinc el text”, es va excusar la danesa, maldestra, més de dues setmanes després que Mas hagi enviat la missiva. Vol dir això que des del 20 de desembre tots els euròcrates fan vacances i a Brussel·les ningú no llegeix el correu? “S'obren totes les cartes que arriben”, va assegurar llavors Ahrenkilde, fent-se un embolic que hauria pogut evitar limitant-se a respondre, com sempre, que és un afer intern espanyol i que no hi té ”res a dir”. Barroso acabarà responent la carta, perquè sempre ho fa, o encarregarà a algun eurocomissari que ho faci, però torna a menystenir Catalunya, que, tot i això, a poc a poc va situant el seu clam en l'agenda internacional.

Darrera actualització ( Dimarts, 7 de gener del 2014 02:00 )