El Punt Avui

De Luna, a tocar dels 200

La delegada de l'Estat a Catalunya comença l'any en el llindar dels dos-cents contenciosos contra ajuntaments catalans per qüestions sobiranistes

Els casos relacionats amb les banderes són els que millor li han anat judicialment

07/01/14 02:00 BARCELONA - D.B
Una senyera i una bandera espanyola onejant en un edifici públic de la ciutat de Barcelona Foto: JUANMA RAMOS.

El 2014 ha estat definit com un any carregat de simbolisme. Per la celebració del Tricentenari dels fets del 1714 i, sobretot, per la consulta sobiranista, prevista per al 9 de novembre. Però això del simbolisme és molt relatiu, i la delegació del govern espanyol a Catalunya està a punt d'aconseguir una altra gesta simbòlica: arribar a presentar 200 contenciosos en contra d'ajuntaments catalans per qüestions sobiranistes. D'acord amb les dades compilades per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), li falta poc per superar-los. De moment, ja n'acumula 197. Ha demostrat, així, que la croada antiindependentista de la delegada María de los Llanos de Luna no ha estat una febrada, sinó que s'ha sostingut en el temps. Per ara, els jutjats n'han desestimat o arxivat disset.

Ajuntaments i consells comarcals de les quatre demarcacions han anat desfilant pels jutjats per diversos temes, el més habitual dels quals és l'impuls de l'anomenada sobirania fiscal. De fet, aquesta acció és justament això: simbòlica. Amb l'actual situació, els tributs acaben anant a parar a les arques de l'administració estatal, l'única diferència és que els ingressos es fan a l'Agència Tributària de Catalunya, que els traspassa a l'organisme estatal, en lloc de fer-ho directament a l'agència espanyola. Per aquest concepte, De Luna ha promogut la presentació de 77 denúncies. Alguns d'aquests procediments ja han tingut resolució judicial. Concretament, s'han desestimat o arxivat o no s'han admès a tràmit les que va presentar contra l'entitat municipal descentralitzada de Jesús (Tortosa), Cassà de la Selva, Vilablareix i Taradell. En la majoria dels casos, els jutjats diuen, justament, que com que es tracta d'una acció simbòlica dels municipis i que no té cap efecte legal, és una pèrdua de temps presentar el contenciós. De tota manera, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va anunciar fa mesos la posada en marxa d'un mecanisme que donaria seguretat jurídica als municipis que optessin per aquesta via. Segons el seu anunci, aquest mecanisme hauria de ser operatiu abans de l'estiu, però el cert és que no se n'ha sabut res més.

Per contra, De Luna sí que ha tingut sort judicialment amb els símbols. Ha portat 62 municipis als jutjats per no haver penjat la bandera espanyola a les façanes dels ajuntaments tal com obliga la llei de l'Estat. Aquesta llei diu que en tots els edificis de titularitat pública ha d'onejar la bandera espanyola i la de la comunitat autònoma, a més de la local i l'europea. La majoria de consistoris no compleixen aquesta llei, bàsicament perquè no ho han fet mai i això no ha suposat cap problema fins ara. Si n'hi ha alguna, sol ser la senyera i la bandera local. Però només a l'edifici consistorial, ja que és estrany trobar banderes en altres equipaments de titularitat municipal. Llanos de Luna, però, s'ha obstinat que la rojigualda sigui present a tot el territori català i ha encarregat als seus tècnics que comprovin que als ajuntaments hi onegi. Fruit d'això, alguns municipis han optat per penjar-la per estalviar-se problemes o, en alguns casos, perquè els jutjats han donat la raó a la delegada i els han obligat a penjar-la. El cas més paradigmàtic va ser la reclamació a Corbera de Llobregat perquè la bandera espanyola també fos present a llocs com el camp de futbol i l'escola.

Més contenciosos

Tercer front: els municipis que, també de manera simbòlica, s'han declarat territori lliure i sobirà. Una altra moció aprovada en nombrosos plens municipals que no té cap mena d'efecte legal ni conseqüència jurídica. Tot i això, De Luna ha iniciat fins a 43 expedients judicials que, amb el pas del temps, han anat tenint resolució. Hi ha hagut casos en què la causa ha estat arxivada –Prades, l'Aldea i Alella–, d'altres en què ha estat desestimada –Celrà, Girona, Àger, Corbera de Llobregat i Ribes de Freser– i d'altres en què no ha estat admesa a tràmit –Alcanar i Amposta.

Els últims mesos també ha denunciat ajuntaments que paguen quotes anuals a l'AMI, com Garriguella, l'Armentera, Monistrol de Calders, Begues i Vic, fins a quinze casos. Tampoc li va sortir gaire bé el contenciós a Girona pel lloguer de trens per la Diada.

Darrera actualització ( Dimarts, 7 de gener del 2014 02:00 )