• 9 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Lluís Foix

Ruta amb mapes imprecisos

Mas aposta per obrir les urnes el 2014, crear ocupació i protagonitzar “gairebé un miracle”

Si fem cas de la primera declaració de l’any del president Mas, en aquest any 2014 viurem esdeveniments importants. Hi haurà consulta legal i creixerà l’ocupació. Les dues promeses estan revestides del voluntarisme que ha caracteritzat els dos mandats d’Artur Mas, curt el primer i possiblement igual de breu el segon.

Em costa d’entendre els escenaris que dibuixa el president que ens desafia a “gairebé un miracle”. No parla amb claredat en el sentit que ja sabem tots que Rajoy impedirà la consulta i, per tant, serà molt difícil que es pugui celebrar legalment. Però la convicció de Mas és de tal contundència que la seva promesa de votar el 9 de novembre podria convertir-se en unes eleccions anticipades, plebiscitàries o no, per demanar al poble de Catalunya el suport per legitimar una futura declaració d’independència que es presentaria com a legítima encara que al marge de la legalitat constitucional. Les eleccions europees del maig seran un indicador de la unitat de l’independentisme a les urnes.

El catalanisme no ha estat mai uniforme, excepte quan les emocions i les il·lusions han passat per sobre dels interessos i les idees dels catalans, que són tan diverses com s’expressen cada vegada que s’obren les urnes. Els quatre corrents que van formar el catalanisme polític continuen vigents, encara que amb noms, conceptes i protagonistes diferents. Té el seu fonament en el proteccionisme econòmic, el federalisme, el tradicionalisme o carlisme i el renaixement cultural basat en la llengua i en el sentit de pertinença a una nació.

En la identitat i defensa de la llengua hi ha una unanimitat gairebé total. El proteccionisme econòmic el detenen avui els interessos empresarials i financers. El federalisme el defensen els socialistes i el tradicionalisme és compartit amb diferents aproximacions per CiU, que allotja les classes mitjanes, i ERC, que té un clar accent republicà, d’esquerres i avui independentista. No sabria situar els hereus del PSUC que tanta influència tenen i han tingut en el camp de les idees polítiques a la Catalunya de l’últim mig segle. Les formacions de Ciutadans i la CUP són fenòmens nous que s’aparten de la tradició del catalanisme polític, però que no s’han d’infravalorar.

Artur Mas va llegir malament la manifestació de l’11 de setembre del 2012 i podria tornar a equivocar-se si convoca anticipadament eleccions, per a la qual cosa està facultat. Explica Amadeu Hurtado que “quan Companys es va decidir a fer el gest espectacular de la nit del Sis d’Octubre es va adonar de seguida que havia obert una d’aquelles crisis emocionals que estimulen les nostres multituds a sentir el gust de l’agitació pels problemes permanents de la nostra vida pública”. Sembla, doncs, que Artur Mas obrirà les urnes el 2014 i que es crearà ocupació. És un viatge interessant però amb mapes imprecisos i incerts.