El Punt Avui

Llista “cívica” a Europa

pas

CiU i ERC intensifiquen els treballs per bastir una candidatura unitària amb independents i entitats per als comicis europeus

Fonts negociadores es mostren optimistes

10/01/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
El candidat seria una personalitat reconeguda i de prestigi social
ERC distingeix aquesta coalició d'un front unitari de partits

Unitat en les eleccions europees? Aquest és el següent embat que han d'entomar CiU i ERC després que s'ha refredat l'entrada dels republicans al govern. Les dues formacions, principalment CDC, fa mesos que flirtegen amb aquesta possibilitat i a hores d'ara l'opció que pren més força és una “llista cívica”, impulsada per CiU i ERC amb independents en les primeres posicions i també amb el suport d'entitats. “Ha de representar el moviment que ha portat dos milions de persones a omplir les carreteres durant la Via Catalana”, assegura el president d'ERC, Oriol Junqueras. Es dóna per fet que ICV-EUiA i la CUP no s'hi integrarien.

La proposta encara té molts serrells per tancar, però fonts negociadores es mostren optimistes, sobretot després que s'ha desencallat el pacte per la data i la pregunta de la consulta, que era una llosa que pesava molt entre el sobiranisme català, i també que s'hagi aclarit que ERC continuarà a l'oposició, almenys durant uns mesos. “Aquests últims dies s'ha notat un cert canvi de tendència en positiu”, destaca un dirigent d'una associació que ha participat en alguna d'aquestes reunions.

Si aquesta opció reeixís, la coalició es batejaria amb un nom nou i els partits i les entitats que hi participessin tindrien un protagonisme menor a la marca per tal que es visualitzés que es tracta d'una llista de “país”, que va més enllà de les sigles de les formacions. En aquest sentit, ERC ha deixat clar que la candidatura “cívica” és diferent d'un “front unitari” de partits, com s'havia plantejat alguns cops.

Una altra incògnita que es planteja és qui serà el cap de llista. La intenció és que sigui una personalitat independent de prestigi i que tingui el consens de CiU i ERC. En algun moment s'havia especulat amb la figura de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, però ella mateixa ha descartat aquesta hipòtesi.

Una altra persona que apareix en aquestes negociacions és el filòsof Josep-Maria Terricabras, que ja ha estat designat com a número 1 d'ERC. També es tracta d'un independent i, segons els republicans, encaixaria perfectament en aquesta candidatura, però quedaria gairebé descartat com a cap de cartell. Per la seva banda, Convergència no ha nomenat el seu candidat ni tampoc Unió, encara que en aquest últim cas tot indica que continuarà l'actual eurodiputat Salvador Sedó. Aquest, però, no és del gust d'Esquerra.

Precisament les tibantors entre UDC i ERC poden suposar un important escull. Els socialcristians veuen amb recel la unitat amb ERC, tot i que fonts de Convergència consideren que si finalment hi ha acord els de Josep Antoni Duran i Lleida no se'n desmarcarien.

Apostes diferents

Un altre punt de discrepància que hauran de llimar els implicats és quin candidat s'ha de defensar per rellevar José Manuel Durão Barroso a la presidència de la Comissió Europea. Per primer cop, abans de les eleccions, tots els partits de la UE hauran d'informar qui és el seu escollit per presidir l'executiu comunitari. CDC, UDC i ERC aposten per formacions i persones diferents.

Aquestes dificultats contrasten amb un dels principals avantatges que tindria la candidatura “cívica”. Segons alguns dels seus promotors, serviria per internacionalitzar el procés català en un moment en què el govern ha iniciat una ofensiva perquè Europa conegui el que està passant a Catalunya. “Hem d'aprofitar les eleccions europees com a possibilitat de comptar quants som, perquè ens comptaran, més enllà de la manera concreta en què ens presentem. Si no aprofitem aquesta oportunitat, els altres diran que això és un bluf”, ressaltava el portaveu del govern, Francesc Homs, en una entrevista en aquest diari. Un altre factor a tenir en compte és que aquest consens es teixiria per als comicis, però al Parlament Europeu cada eurodiputat podria anar en el grup més afí, com ja passa ara.

Aquesta unitat ja ha estat avalada per algunes associacions, com ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el partit d'Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana, que va fer una enquesta a 1.600 catalans sobre aquesta qüestió i un 43% van defensar una candidatura pel dret a decidir.

El Cercle Català de Negocis pressiona Iniciativa

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha insistit a demanar als partits sobiranistes catalans que impulsin una candidatura única en les pròximes eleccions europees del 25 de maig del 2014. A parer de l'entitat, aquest punt és clau per fer visible a Europa que hi ha una voluntat majoritària de la ciutadania catalana a favor que es faci un referèndum legal sobre la independència de Catalunya. Per això, el CCN ha engegat una campanya a les xarxes socials per forçar un canvi de posició dels partits que s'han mostrat més reticents a l'acord, especialment ICV.

Des de Twitter s'han fet piulades d'internautes que han provocat que el cap de llista d'ICV a les europees, Ernest Urtasun, hagi respost directament a la petició. Urtasun, també amb una piulada, refusa aquesta possibilitat, ja que considera que si ICV es presentés juntament amb CiU seria una “presa de pèl”. “Defensem com ningú el dret a decidir, però amb CiU ens separa tot un món”, hi afegeix el candidat ecosocialista.

Darrera actualització ( Divendres, 10 de gener del 2014 02:00 )