• 10 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc-Marc Álvaro

Ridículs internacionals

La marca Espanya rep un cop fort arran de les martingales dels directius de Sacyr a Panamà

Mariano Rajoy, segons llegeixo en algunes informacions, va parlar dimecres del “ridícul” que pot fer Artur Mas si persisteix en la seva campanya internacional per explicar la voluntat del Govern i d’una part majoritària de la societat catalana de votar sobre el futur del país. Rajoy va dir això durant una reunió de la direcció estatal del PP. Que Artur Mas hagi escrit a alguns mandataris europeus és una acció que ha irritat l’Executiu popular i altres sectors, entre els quals també hi ha socialistes i algun acadèmic català exassessor de Carme Chacón. Uns i altres poden dir que és ridícul que Mas faci pedagogia internacional del cas català com podrien dir que Mas practica “el aldeanismo y el aislamiento” si no ho fes. Poden dir el que sigui perquè estan massa nerviosos. El ridícul en política depèn molt de qui observa i de qui valora a cada moment. Si es tracta d’objectivar els ridículs d’aquí (de Catalunya i/o Espanya), considerem el que diuen a fora.

Escric aquestes ratlles des d’Alemanya, on passo uns dies. Puc assegurar que, de totes les notícies que arriben ara de les Espanyes, no és Mas ni el sobiranisme català el que produeix més ridícul, ni més escàndol, ni més vergonya aliena. Són altres fets i altres personatges els que projecten una imatge penosa, tronada, esperpèntica i insolvent d’Espanya. Són altres situacions i altres entorns els que descriuen un Estat que provoca gran desconfiança entre els dirigents dels principals països de la UE. Que fàcil fóra tot per a certes elits de Madrid si els seus mals els poguessin atribuir mecànicament a Mas, al sobiranisme i als catalans que no ens resignem a ser tractats amb l’habitual barreja de menyspreu, injustícia i amenaça.

Agafem un exemple de gran ridícul internacional dels poders espanyols: la plantada de l’empresa espanyola Sacyr davant l’Autoritat del Canal de Panamà. Aquest cas ha convertit en notícia mundial un estil i una manera de fer que, durant anys, ha estat ben habitual de portes endins, sota presidents d’esquerra i de dreta al palau de la Moncloa, amb un total silenci dels òrgans que haurien d’haver vigilat determinades pràctiques. És obvi que l’anomenada marca Espanya rep un cop fort arran de les martingales dels directius de Sacyr a Panamà. Són aquests individus amb el seu instint irresponsable –i no pas Mas ni els catalans que volen votar pacíficament– els que fan mal al prestigi d’una Espanya que tant diuen estimar i que tant volen protegir contra els enemics sediciosos de la pàtria. Hi ha frases que es gasten per un repetit mal ús. Una és especialment odiosa perquè se l’han quedat en propietat algunes figures que no haurien d’haver arribat ni a presidents d’escala. Parlo del hit atribuït a Josep Tarradellas: “En política es pot fer tot menys el ridícul”. El que no es pot fer mai és actuar sense escoltar la gent i repetint la paraula impossible com un conjur de bruixes.

www.francescmarcalvaro.cat