El Punt Avui

Érem, som i serem

Un espectacle sobri i emotiu posa en marxa des de la Seu Vella de Lleida els actes del Tricentenari dels fets del 1714

Mas diu que la democràcia i les mobilitzacions faran que el poble pugui decidir el seu futur

12/01/14 02:00 LLEIDA - DAVID MARÍN
El Punt Avui
Notícies de ...

Ros parla del batec que impulsa el poble català i cita Màrius Torres


La commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 va començar ahir a Lleida amb un acte solemne en les formes, emotiu i brillant en les seves expressions artístiques, i amb un missatge polític rotund: tres-cents anys després, el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur i ho vol fer amb les armes de la democràcia. “La història ens convoca i caminem cap al futur, amb naturalitat i fermesa”, va dir Montserrat Carulla, encarregada de prologar l'acte. “Tres-cents anys després, reivindiquem el fil que uneix el que érem, el que som i el que serem”, va pronunciar l'actriu entreles elevades columnes gòtiques de la nau central de la Seu Vella de Lleida.

El lloc no era casual. Lleida va ser una de les primeres ciutats del Principat a caure en la guerra de Successió. Va sucumbir a finals del 1707 després de dos mesos de setge, va ser parcialment destruïda, va perdre la universitat i el règim foral i la seva majestuosa catedral, la Seu Vella, va ser reconvertida en una vulgar caserna de l'exèrcit vencedor durant més de dos-cents anys.

L'alcalde, Àngel Ros, va posar la Seu Vella com a símbol de la resistència de Lleida i de Catalunya per recobrar-se i mirar cap al futur. Ros, que és diputat del PSC i haurà de votar la setmana vinent al Parlament sobre la proposta de demanar al Congrés espanyol la competència per organitzar el 9 de novembre una consulta sobre la independència, va fer un al·legat a favor del dret dels catalans a decidir els límits del seu progrés nacional: “Les eines [per al progrés dels catalans] són la democràcia, el diàleg, el pacte, la concòrdia i la capacitat de decisió del nostre poble”, i va citar el “batec lliure” de la Lleida del poeta Màrius Torres per manifestar que aquest és el batec que impulsa el poble català per avançar i “decidir les fites de progrés social i nacional que en un marc de democràcia la societat catalana vulgui assolir”.

Ros era l'únic diputat del PSC a l'acte. Sí que hi eren bona part dels regidors socialistes de l'equip de Ros a la Paeria, alguns dels quals van lamentar l'absència de Pere Navarro. El PP ni Ciutadans tampoc no hi van enviar cap representant. El popular Enric Millo va criticar des de Girona l'acte i va instar Mas a no manipular la història.

Sí que hi eren els líders parlamentaris de CiU i ERC i gairebé el govern de la Generalitat en ple, en un acte que el president Mas va voler omplir de contundència política. Mas va assenyalar que l'any del Tricentenari coincideix amb “el moment que ens hi juguem el nostre futur, probablement en un dels moments més decisius de la història de Catalunya”. El president va assenyalar que el 1714 els catalans defensaven les seves constitucions, drets i llibertats, “la voluntat del poble de Catalunya de governar-se a ella mateixa” i que el govern “no fos un poder absolut, sinó un poder matisat, equilibrat, un poder on el poble, a través dels seus representants de l'època, també tingués una incidència especial”. Segons Mas, tres-cents anys després “defensem exactament el mateix”, tot i que sortosament per mètodes diferents. “Les armes d'aleshores varen ser les baionetes i els fusells. Les nostres armes són la democràcia, els vots i les mobilitzacions de la població”, unes armes que són “les més poderoses que hi ha en les societats democràtiques si les sabem utilitzar de la millora manera possible”.

El president també va llançar un missatge a Europa: “Commemorem la dignitat d'un poble que sobreviscut desafiant estats poderosos” i que “se sent profundament europeu i ho vol continuar sent, i que al mateix temps vol projectar-se arreu del món. Catalunya vol ser coneguda i reconeguda.”

Tenim, com tota nació, el dret de commemorar els fets més rellevants de la nostra història
Artur Mas
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Els catalans d'ara tenim el deure i el dret de donar continuïtat a l'evolució que ha permès construir el país
El 2014 serà un any per recordar història, persones i arrels, però sobretot per decidir el nostre futur i obrir horitzons
Amb mobilització i democràcia, el poble de Catalunya podrà recuperar aquelles llibertats que tantes vegades ens han volgut arrabassar
La Seu Vella s'ha mantingut al llarg del temps com a símbol de la resistència
de Lleida
Àngel Ros
ALCALDE DE LLEIDA
No entenc el meu partit. Per què no
hi és Pere Navarro,
a la Seu Vella?
Montse Mínguez
REGIDORA PSC A LLEIDA
El 70% de la població és nascuda fora o amb pares de fora, i aquest és el país on el 70% reclama decidir el seu futur
Els defensors de Barcelona van lluitar pel rei i per la llibertat de tot Espanya
Enric Millo
PORTAVEU PARLAMENTARI DEL PP

De la derrota als nous catalans

L'acte inaugural del Tricentenari va incloure un espectacle musical i poètic hàbilment composat per Josep Maria Mestres que intercalava breus monòlegs de textos poètics o històrics –a càrrec d'actors com Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Montserrat Carulla, Julio Manrique i Alícia Pérez– amb diverses actuacions musicals, que van com a fil conductor l'assistència de l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí, el cor de cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida o el cor Vivaldi Petits Cantors de Catalunya. Un dels moments més intensos de l'espectacle va ser la interpretació que van fer la cantant Sílvia Pérez i el guitarrista Toti Soler del poema d'Espriu He mirat aquesta terra tal i com el va musicar Raimon. I el més sorprenent va ser, segurament, la versió rock acompanyada d'orquestra barroca que va fer Arnau Tordera, cantant del grup Obeses, d' El Cant dels Ocells. L'espectacle va tocar els punts més sensibles de la derrota, el revifament posterior, les aspiracions nacionals i el paper dels nous catalans vinguts d'altres terres en la construcció del país, amb textos d'Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Màrius Torres, Josep Maria de Sagarra, Mart i Pol i Paco Candel, entre d'altres.

Darrera actualització ( Diumenge, 12 de gener del 2014 09:38 )