El Punt Avui

OPINIÓ

És l'interès general, estúpid!

12/01/14 02:00 SECRETÀRIA GENERAL D'ESQUERRA REPUBLICANA - MARTA ROVIRA
“Si guanya el ‘sí-sí', podrem posar els recursos que generem al servei de l'ocupació”
“La independència no l'assolirem esperant que algú l'aconsegueixi per nosaltres”
Altres articles de l'autor

El 9 de novembre els ciutadans de Catalunya ens jugarem molt més que no pas ens pensem, atès que dilucidarem sobre molts més assumptes que no pas la independència –o, si més no, del que tradicionalment hem associat a la independència–. El 9 de novembre no només votarem sobre si cal posar fi al dèficit fiscal o no –malgrat que, només pel cost social esfereïdor que té perdre 16.500 M d'euros anuals, hi hauria motiu més que suficient per defensar la independència–. Ni tan sols decidirem únicament sobre si la política d'Educació l'hem de decidir els catalans o, per contra, un Govern espanyol radicalment en contra de la immersió lingüística. La consulta tampoc servirà exclusivament per determinar qui ostenta competències com la de l'avortament. Tot això es decidirà, sí. I, alhora, també dictaminarem sobre una qüestió essencial per al nostre futur: si mantenim una casta política i econòmica que extreu sistemàticament els recursos públics per a beneficiar els seus interessos privats, o bé ens en desempalleguem.

La independència és l'única oportunitat que tenim perquè l'interès del conjunt dels ciutadans s'imposi als interessos de l'oligarquia que domina a l'Estat espanyol. Dotar-nos d'una estructura política nova és la forma de posar fi a aquest entramat d'unes quantes grans empreses, íntimament relacionades amb els nuclis directius del PP i del PSOE que, al seu torn, controlen tant el poder executiu, com el legislatiu i, sense cap mena de pudor, les altes instàncies judicials, amb una única víctima: l'interès general.

Gastar 100.000 M d'euros en la construcció de TGVs que no transporten mercaderies i tan sols gestionen l'1% dels passatgers de l'Estat i, atès doncs que no beneficia ni la productivitat del país ni significativament la mobilitat, només es pot entendre si l'Estat vol beneficiar ostensiblement les empreses que han construït i planificat la xarxa de TGVs. Un transvasament net de recursos públics a grans empreses privades...

Podríem dir el mateix dels prop de 30.000 M d'euros de dèficit tarifari que, amb tots els ets i uts, constitueixen un regal que els ciutadans estem obligats a fer a les companyies elèctriques; i dic regal atès que Espanya és un dels estats membres de la Unió amb un cost de producció més baix i, tanmateix, on les empreses i els ciutadans paguem una factura de la llum més cara –només per darrere de dues illes, Xipre i Irlanda...–.

A la llista també hi podríem afegir els 23.000 M que l'Estat ha donat a Bankia –és a dir, que tots els ciutadans hem ofert a Bankia...–, o les desenes de milers de milions que han costat i costaran les radials de Madrid. En fi, la llista podria ser gairebé tan llarga com volguéssim...

El 9 de novembre, doncs, el que ens juguem és fer prevaldre l'interès del conjunt dels ciutadans enfront del de l'oligarquia. Tenim l'ocasió històrica de bastir una societat moderna, connectada definitivament amb el cor d'Europa, culminant així l'aspiració secular del país. I l'eix vertebrador d'aquest nou país han de ser unes institucions obligades a la transparència i uns polítics compromesos a imposar l'interès públic a l'interès d'uns pocs.

En definitiva, es tracta de constituir una nova República. I, per això, també és imprescindible que els ciutadans estiguem compromesos amb el bé públic i siguem vigilants amb els excessos del poder. Una ciutadania vinculada a la República per un sentiment de lleialtat i fraternitat que esdevé patriotisme cívic, respectuós amb la diferència i, alhora, preocupat per la cohesió necessària, tant per a l'autogovern col·lectiu com per a l'exercici de la llibertat individual.

Si el 9 de novembre guanya el no haurà guanyat la classe extractiva que, recordem-ho, està exercint una pressió enorme a través de totes les eines que té a disposició, per evitar que els ciutadans votem. Seria la gran victòria de l'oligarquia, també la catalana, que podria mantenir el seu modus vivendi. En canvi, si guanya el sí-sí, podrem posar els recursos que generem al servei de l'ocupació, de les polítiques socials i de la productivitat de la nostra economia, que és el que fan els països avançats del nord d'Europa.

Com deia el poeta Joan Salvat-Papasseit, “la llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar”. I precisament per això, hem de ser molt conscients que la independència no l'assolirem esperant que algun conciutadà l'aconsegueixi per nosaltres. La independència depèn de tots nosaltres. Si els que volem votar convencem els nostres conciutadans, guanyarem. Tots nosaltres som el requisit, i l'única garantia, de la independència. Per això, quan el Govern espanyol enterboleix l'aigua amb tot tipus d'amenaces sobre el futur d'una Catalunya independent, cadascú de nosaltres ha d'esgrimir els arguments més afilats per demostrar que les raons de l'Estat espanyol no tenen pas profunditat, sinó que són primes com un paper de fumar. Només amb l'acció conjunta de tots els ciutadans aconseguirem fer respectar el nostre dret bàsic de votar.

Darrera actualització ( Diumenge, 12 de gener del 2014 02:00 )