• 14 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

Ara toca Europa

Cada vegada que s’acosten unes eleccions europees passa el mateix. Els polítics criden l’atenció sobre la importància d’aquesta convocatòria, ja que és evident que Europa marca les nostres vides des dels aspectes més rellevants fins als més insignificants. Però mentre s’omplen la boca amb grans propòsits europeistes, pensen en la lectura interna que tots –els mitjans de comunicació els primers– farem del resultat electoral. Per això, omplen l’agenda política de la campanya amb assumptes de casa. Al cap i a la fi, saben que els votants es mouran per impulsos de premi o càstig cap als seus governants i no pels discursos que arriben de la freda, llunyana i impenetrable Brussel·les.

PEDRO MADUEÑOArtur Mas i Oriol Junqueras

Aquesta pràctica no és només pròpia dels irresponsables països del sud. La mateixa Angela Merkel supedita la política europea als avatars de la seva gestió interior. Per això cada vegada vivim més en “una Europa alemanya”, com la descriu Ulrich Beck. Catalunya, en un moment d’ebullició com l’actual, no havia de ser diferent. L’intent de Convergència de confeccionar una llista única per a les europees que treballi per la independència respon a una estratègia de camuflar el probable sorpasso d’Esquerra i d’augmentar la pressió sobre el PP. Europa ha donat mostres d’evitar qualsevol intromissió en la qüestió catalana. Almenys, de moment. Per això, la llista unitària només té una lectura interna i suposa deixar de banda les notables diferències ideològiques que existeixen entre Convergència i ERC, els postulats econòmics o socials dels quals estan –o haurien d’estar, en teoria– a anys llum, no només a Catalunya, sinó també en els seus grups parlamentaris europeus respectius. Tanmateix, tant si hi ha una candidatura sobiranista com si no, gairebé tots els partits semblen decidits a passar d’esquitllentes pels assumptes que estan marcant l’agenda europea, més enllà de genèriques apel·lacions a la necessitat de posar fi a l’austeritat que imposa Berlín.

Ulrich explica també que els nostres joves, que gaudeixen d’unes possibilitats de mobilitat i de coneixement de diferents cultures que no han tingut generacions anteriors, senten que tenen una doble sobirania, la pròpia i l’europea. “Ningú no és només europeu. Els joves es defineixen primer per la seva nacionalitat i després com a europeus”, assenyala el sociòleg alemany, que alerta, tanmateix, que la crisi està posant en risc aquesta segona identitat, perquè “cada vegada és més freqüent la reaparició d’antigues rivalitats i prejudicis”. Malgrat l’avanç d’antigues rancúnies, els joves que viuen a Europa viuen com a europeus, se senten europeus i desitgen saber quina contribució faran els seus polítics més propers per millorar aquest entorn més ampli al qual ja pertanyen. Si Convergència i Esquerra volen fer una llista conjunta sobiranista hi tenen tot el dret, però no seria més lògic que ho fessin per a les eleccions catalanes o fins i tot per a les espanyoles?