• 15 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • MARC BASSETS Washington. Corresponsal

“Afer intern”

La reacció a la qüestió catalana és gairebé idèntica a la Casa Blanca, el Departament d’Estat, el Congrés i els fòrums empresarials

‘NO COMMENT’ “No m’ho preguntis, no ho sé”, somriu un congressista a l’ambaixada espanyola INFORMATS “Som conscients de les opinions de totes dues parts”, diu un senador

La pregunta espanta, confon. De vegades suscita respostes mesurades, d’una diplomàcia que no s’adiu amb el caràcter directe dels polítics dels Estats Units. Catalunya? La resposta es resumeix en dues paraules: “Afer intern”.

EMILIO NARANJO / EFERajoy va ser presentat pel president de la Cambra de Comerç dels Estats Units, Tom Donahue

Vet aquí una expressió –“afer intern”– carregada de connotacions en la relació entre Espanya i els EUA. Després de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981, la reacció de l’Administració Reagan va arribar a boca del seu secretari d’Estat, Alexander Haig. El cop, va dir Haig, era un “afer intern”, i encara era “massa aviat per pronunciar-se”.

Les situacions són del tot diferents. Però a la Casa Blanca, al Departament d’Estat, al Congrés i als fòrums empresarials, la resposta a la pregunta sobre una eventual independència de Catalunya és gairebé sempre idèntica. És una qüestió que han de resoldre Espanya i els espanyols. Els EUA no hi tenen cap paper.

“Estic segur que a Espanya, com a Escòcia, ho resoldran”, va dir ahir Tom Donahue, president de la Cambra de Comerç dels EUA, després de presentar el discurs del president Mariano Rajoy davant aquesta institució.

Dilluns, en una compareixença al despatx oval al costat de Rajoy, Barack Obama es va abstenir de respondre a una pregunta que al·ludia de manera obliqua a Catalunya. Rajoy sí que va respondre. Unes hores després, en una recepció a la residència de Ramón Gil-Casares, ambaixador espanyol a Washington, diversos congressistes dels EUA van ser una mica més loquaços. Però només una mica.

“No m’ho preguntis, no ho sé”, va dir el membre de la Cambra de Representants Joe García. El 2012 García va ser el primer demòcrata de la comunitat cubana que va sortir elegit al sud de Florida, bastió de l’ala dura de l’exili, afí al Partit Republicà. De naturalesa expansiva, aquesta vegada va optar per la discreció. “Això és una qüestió política interna d’Espanya”, va somriure.

“Tendim a deixar que aquests temes els decideixin els espanyols mateixos, més que no pas argumentar nosaltres una posició”, va explicar el republicà de Califòrnia Edward Royce, president de la Comissió d’Exteriors de la Cambra de Representants. Royce va afegir que veu Espanya “com un país”.

La recepció es va celebrar en honor de Bob Menéndez, el poderós president de la Comissió d’Exteriors del Senat dels EUA. El demòcrata Menéndez, senador per Nova Jersey i, com García, d’origen cubà, va rebre la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Diuen que tot senador, quan es mira al mirall, veu un president. El cap de la Comissió d’Exteriors, a més, té alguna cosa de secretari d’Estat a l’ombra. Les paraules de Menéndez davant un grup de periodistes sonaven tan mil·limetrades com les d’un president o un secretari d’Estat. “Això és una discussió interna d’Espanya –va dir–. Respectem aquestes decisions internes. Òbviament les adoptaran com creguin que és millor en interès del país. A banda d’això, no en tinc una opinió formada”.

–Però ho segueixen? Estan informats de les protestes, del referèndum?

–Sí, fins a cert nivell. Som conscients de les opinions de les dues parts –va respondre–. Però penso que és una decisió interna d’Espanya.

Espanya és un bon aliat dels EUA, i un principi sacrosant en la diplomàcia és no ficar el nas en els “afers interns dels aliats” (una altra cosa són els noaliats). En altres casos, la prudència reflecteix més aviat una mena de no sap/no contesta.

“Hi entenc només una miqueta, d’això. L’última vegada que vaig visitar Catalunya va ser el 1987, i ha canviat molt”, va dir el senador per Virgínia Tim Kaine. El demòcrata Kaine de jove va aprendre el castellà com a mestre a Hondures. Al juny va pronunciar el primer discurs en aquest idioma al Senat.

–El preocupa, que es trenqui Espanya? –li preguntem.

–No tinc aquesta preocupació, ara. Però espero poder-hi fer una visita l’any que ve i entendre-ho millor.