La Vanguardia
Economía

Sortint

 26/01/2014 - 00:00h
Pedro Nueno


Amb la independència, per entrar a Espanya o a qualsevol país de la UE, els catalans necessitaríem un visat


La Unió Europea diu que la possible sortida de Catalunya d'Espanya és una qüestió interna. Però que si Catalunya sortís d'Espanya, sortiria de la Unió Europea. Si volgués tornar-hi a entrar hauria de sol·licitar-ho i els països membres de la UE decidirien si l'acceptaven o no. La cosa podria durar anys. Mentrestant, a Catalunya podrien utilitzar euros, naturalment. A l'Àfrica, Libèria utilitza el dòlar americà. Però si un liberià vol anar a Nova York necessita un visat. Si Catalunya sortís d'Espanya necessitaríem una nova documentació (passaport, targeta d'identitat, permís de conduir...). En aquests documents avui posa "Espanya", o fins i tot "Regne d'Espanya". Per entrar a Espanya o a qualsevol país de la Unió Europea, necessitaríem un visat. La qüestió dels visats és una tortura per a mi, que he d'ajudar persones de fora de la Unió Europea que han de venir per aquí i els posen pegues per donar-los el visat.

Un matrimoni originari de fora de la Unió Europea, ben establert legalment aquí, treballant tots dos, mantenien els seus pares al seu país d'origen, jubilats però sense pensió (com aviat ens passarà aquí també), enviant-los diners cada mes. Van pensar que els sortiria més barat portar-los. Vivint amb ells, els ajudarien amb els nens. Els seus pares no van aconseguir explicar-ho bé al consolat d'Espanya en aquell país i els denegaven el visat. Un cas pitjor va ser el president d'una gran empresa d'origen exterior a la UE que volia fer un curs aquí i no li van donar el visat perquè qui el va entrevistar al consolat d'Espanya va dir que era incoherent. Jo també devia semblar incoherent quan una vegada, entrant a la Xina, el policia que havia de segellar el meu passaport i el mirava amb compte comprovant el meu visat, em va dir rient: "Barca, barca". Jo vaig pensar: "He vingut amb avió, no amb barca, què deu voler dir aquest?". Va continuar somrient i em va dir: "Iniesta (és el meu segon cognom), barca". Llavors hi vaig caure. El policia sabia de futbol (jo no tinc temps per a aquestes coses) i en llegir Iniesta li va sonar al Barça, però els xinesos o els americans al Barça l'anomenen barca, no pronuncien la ce trencada. El policia volia ser amable i jo vaig mostrar-me incoherent. Però em va deixar entrar.

Vaig a Madrid i a Xangai un parell de vegades al mes, i molt a Bilbao, l'Àfrica, Boston. És la meva vida i n'hi ha molts com jo. Podria ser que un dia necessiti un visat per anar a Madrid? I si anem amb cotxe a Perpinyà o a Saragossa, farem cues com els que passen per la frontera de Gibraltar? La targeta sanitària de la Unió Europea (que m'acaben de donar) porta l'escut d'Espanya i hi posa "Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social". Què passarà amb la meva protecció sanitària si no sóc espanyol? I amb les meves assegurances privades?

Abans de fer certs passos caldria assegurar-se que trepitgem terra ferma. Hi ha votants poc informats, amb molta il·lusió però amb pocs mitjans, que podrien irritar-se amb sorpreses desagradables. Expliquem bé tots els detalls pràctics del projecte. Mantindrem i crearem ocupació atraient i retenint inversió nacional i estrangera a Catalunya. Assegurem en públic: "Mai no sortirem de la UE". I endavant. Negociem amb intel·ligència i humilitat. Expliquem clarament als votants el procés de millora del país: com abaixarem impostos, apujarem pensions, millorarem sanitat i educació. Sense sortir ni un minut de la UE. És cert, per què necessitem tant de funcionari sobre els nostres caps a Catalunya, a Madrid, a Brussel·les? Però fem les coses bé, amb ordre i en el temps que calgui.