• 16 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Lluís Foix

Raonar i convèncer

Val la pena parlar abans de trencar les vaixelles dels respectius armaris del saló

Es parla de diàleg, de terceres vies, de ponts i d’aproximacions entre posicions contraposades per arribar a possibles acords en el contenciós que ha plantejat el Govern de Catalunya en demanar al Govern d’Espanya la celebració d’una consulta que hauria de conduir a la independència.

Tots els conceptes sobre relacions entre persones, institucions i governs són possibles, en política. No hi ha constitucions eternes ni fronteres inamovibles. Ni tampoc líders imprescindibles que no es puguin substituir en qualsevol moment i circumstància. El que cal en política és una certa intel·ligència per saber fins a quin punt i amb quins mitjans es poden assolir els objectius proposats.

Es pot recórrer a la força de Hobbes o a l’astúcia malèvola de Maquiavel. Aquestes dues opcions poden donar resultats a curt i a mitjà termini. Però, com van comprovar tants reis, polítics, autòcrates i tirans europeus en els últims segles, no s’arriba gaire lluny amb la força o les maniobres sense tenir en compte els interessos de la gent i la racionalitat de les decisions proposades.

En qualsevol cas, penso que la conducta d’un polític ha de dependre de la intel·ligència, que se sosté en el raonar i en el convèncer. Sempre sense apartar-se del dret, que sol ser la primera víctima quan els posicionaments són irreductibles des del punt mateix de sortida. No és una casualitat que els qui sospitin més de la democràcia siguin els extremistes de tots els espais polítics, que pensen que el dret és secundari.

El dret no suposa només observar meticulosament les lleis, sinó entaular negociacions sobre qüestions complexes tenint en compte que l’altre no només existeix sinó que té les seves raons fonamentades. En aquest sentit em sembla poc intel·ligent l’actitud de Mariano Rajoy, que davant la jugada de pòquer d’Artur Mas es limita a esquivar preguntes sobre el tema o simplement respon amb un campanut no quan algú aconsegueix fer-li la pregunta sobre el procés que s’ha iniciat a Catalunya per al 2014.

També em sembla simple el plantejament del president Mas quan assegura que se celebrarà la consulta el 9 de novembre, de manera legal, sabent que la legalitat no li serà atorgada per l’hermètic Rajoy, que li aplicarà una dosi de Constitució i es quedarà tan tranquil perquè té les claus de l’Estat.

Els prejudicis que hi ha a les dues parts impedeixen entrar en el terreny del raonament i del diàleg. No és important qui tingui més o menys raó. El més rellevant és que si no es busquen punts de trobada serà inevitable la ruptura amb tensions i violència. Els precedents de Txèquia i Eslovàquia no es produiran, aquí. Ni tampoc l’estil i les formes com es desenvolupa el procés del referèndum a Escòcia. Val la pena plantejar la possibilitat de parlar abans de trencar les vaixelles dels respectius armaris del saló.