El Punt Avui

Londres sedueix i espanta

El govern britànic admet que el procés de readmissió d'Escòcia a la UE es podria fer pel procediment ordinari de revisió

Nega que mantingui contactes amb Madrid per fer front al desafiament secessionista

18/01/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Hague insisteix en l'impacte negatiu de la separació sobre l'economia
Admet que potser caldria arbitrar fórmules en el període transitori

Com si del ministre espanyol García-Margallo es tractés, i com si ja fos un afer de relacions exteriors, el seu homòleg britànic, el titular del Foreign Office, William Hague, va entrar ahir de ple en el debat sobre la independència d'Escòcia. Seguint la política del pal i la pastanaga, de la seducció i la por, Hague va parlar a Glasgow sobre l'impacte negatiu –en matèries com ara la representació exterior i la pertinença a la UE– que tindria per als 5,1 milions d'escocesos la possible secessió si s'hi pronunciessin a favor el 18 de setembre.

L'escletxa legal

Hague ho va fer durant la presentació de l'informeScotland analysis: EU and international issues. I, tot i la negativa càrrega general del text per als interessos independentistes, en el punt 16 del capítol 3, el mateix Foreign Office (FO) obre una petitíssima escletxa a una transició suau de l'Escòcia dins del Regne Unit a l'Escòcia independent i membre de la Unió en admetre que, en cas de vot afirmatiu, la negociació es podria dur a terme a través de l'article 48 dels tractats, en aplicació de la clàusula del “procediment ordinari de revisió” (ORP). L'ORP, la via triada pel govern escocès, n'és el mecanisme de modificació, fins ara mai no utilitzat, per eixamplar el club europeu. Per descomptat, el FO considera “poc probable que els estats membres” aplanin aquest camí, entre altres raons perquè això podria obrir la porta a la revisió de qualsevol altre aspecte dels tractats. Però la lletra petita, perduda entre les quasi 120 pàgines del document, n'obre la possibilitat en el que es podria qualificar d'un petit triomf de les tesis legals que avala Edimburg.

La renovada ofensiva de Londres contra l'independentisme escocès va tenir ahir encara un altre acte paral·lel, en aquest cas destinat al consum exterior. Al mateix temps que Hague assegurava a Glasgow que l'independentisme escocès “només ofereix una fracció del que Escòcia ja té” com a part del Regne Unit, el mateix Foreign Office programava una trobada a la capital britànica per alliçonar la premsa internacional en els mateixos termes, això és, els mals que caurien sobre Escòcia en cas d'independència.

I, malgrat que algunes de les paraules de Hague el desmentien, i que el dia anterior el ministre d'Afers Europeus britànic, David Lidington, havia afirmat que “alguns països amb moviments secessionistes” –amb relació al conflicte obert entre Espanya i Catalunya– podrien vetar a Edimburg l'entrada a la Unió, un dels alts funcionaris del FO va assegurar que Londres i Madrid no han mantingut “cap contacte” oficial a fi de dissenyar una estratègia comuna tendent a dificultar o barrar el pas d'una possible Escòcia independent a la Unió Europea.

En el seu parlament, però, Hague es va referir a Mariano Rajoy i al fet que “el primer ministre espanyol ha assenyalat que qualsevol regió que se separi [d'un estat membre de la UE] necessitaria el suport unànime [dels 28 socis actuals] per ingressar-hi de nou”. “Fins i tot el líder nacionalista català [en referència a Artur Mas] ha afirmat que la secessió podria significar l'exclusió de la UE.”

Hague feia d'aquesta manera una referència prou esbiaixada a les declaracions que el president Mas va fer a finals de desembre en una entrevista al diari italià La Repubblica, en què, en comentar el moment polític que vivia Catalunya i les difícils relacions amb l'Estat, va afirmar: “Les pressions són fortes. Els estats sobirans no volen problemes si els poden evitar. Hi haurà el precedent d'Escòcia, que votarà abans que nosaltres. Després serà Catalunya. També he considerat que en un moment inicial, entre el referèndum i la proclamació de la independència, podríem quedar fora de la UE. No de l'euro, de la Unió.”

Segons el projecte presentat a finals de novembre pel Partit Nacional Escocès (SNP) en el llibre blanc, entre el moment del referèndum i el primer dia d'existència del nou estat escocès transcorrerien divuit mesos, temps en què s'hauria de negociar la partició amb el Regne Unit i, alhora, les condicions en què el nou estat s'incorporaria a la Unió.

Aquest és un punt clau del debat, quant a la representació exterior, dels beneficis o perjudicis de la independència, per bé que de moment és prou abstracte. Londres, i ahir Hague insistia en la qüestió, s'entesta a repetir que, no només l'Estat espanyol podria arribar a vetar Escòcia, sinó que difon amb el màxim d'altaveus possibles les paraules del president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, i del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, “que ha dit que un nou estat independent esdevindria, pel fet de la seva independència, un tercer país amb relació a la Unió, i des del primer dia de la independència els tractats no regirien més al seu territori”.

Però, com va admetre el mateix funcionari del Foreign Office en la trobada amb la premsa internacional, l'escenari que es plantejaria en cas d'independència d'Escòcia seria del tot nou, no tindria precedents i potser caldria arbitrar fórmules que facilitessin el període de transició d'entrada de ple dret del nou país a la UE.

Darrera actualització ( Dissabte, 18 de gener del 2014 02:00 )