2014 0119. Aplaudiments..., èxit?

LA VANGUARDIA | POLÍTICA | EL MIRADOR

Aplaudiments... Èxit?

EDICIÓ IMPRESA  POLÍTICA | 19/01/2014 - 00:00h

Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels Estats Units, va advertir ja al segle XVIII que tots els aplaudiments esperen un èxit. També creen una responsabilitat permanent. Ahir, al Palau de Congressos de Catalunya hi va haver ovació d'entrada per a Artur Mas, la confessió del mateix president que ningú no sap com acabarà el 2014; i, amb l'èxit de l'operació sobiranista en joc, gran ovació de sortida.
L'auditori convergent fa temps que es va cordar el cinturó i conviu entre unes turbulències a les quals Mas, moldejat per les ferides de fa un any a les urnes, ha après a anar adaptant la direcció de l'escena política des de la Generalitat.

Després del retret de Mariano Rajoy pel que considera presa de "decisions unilaterals" des de Catalunya, catorze càmeres esperaven la rèplica gairebé teatralitzada del president. Mas va presentar en escena la resposta del Govern central com una gran ironia. Una òpera bufa per on van passejar dimonis amb banyetes i cua que, des dels partits sobiranistes, han fet presoners els pobres catalans; ogres poderosos al Parlament que li canten el trágala a les institucions de l'Estat... Fins i tot es va aparèixer a l'escenari el més semblant a l'espectre merengue d'un Pepe (PP) que colpeja una vegada i una altra els turmells de Catalunya, que es fa la víctima, i que només la càmera lenta és capaç de desvetllar en tota la seva magnitud: no a l'Estatut, recurs davant el Tribunal Constitucional, no al pacte fiscal i no rotund a la consulta. Qui fa comèdia?

Al guió que segueix el president no hi ha lloc per al dramatisme i sí per a la transcendència. La d'un catalanisme cansat de nedar contracorrent per sobreviure i que vol governar-se. Dipositari d'aquesta responsabilitat que creen els aplaudiments, Mas va demanar de reservar-los per al final. Cal veure si amb aquest final arriba l'èxit pretès pel president i que té el premi de l'ovació per endavant: fer de Catalunya un "país normal, que vol viure tranquil". I fer-ho de manera "impolutament legal".

Comments