La Vanguardia | Política

"Estem a favor o en contra?"

Edició impresa Política | 19/01/2014 - 00:00h


Silvia Hinojosa

Barcelona


Un dit significa sí; dos, no, i tres, abstenció. El portaveu del grup socialista al Parlament, Maurici Lucena, feia una vé baixa de victòria, en el ple de dijous, per indicar als seus diputats que havien de votar en contra de la consulta; Jordi Turull, amb un dit en alt, recordava al grup de CiU que estaven a favor.

La instrucció de vot als diputats és un ritual que es repeteix en cada votació en el Congrés, en el Senat i en els parlaments autonòmics, on els grups voten en bloc; trencar la disciplina de vot, com van fer aquesta setmana els parlamentaris del PSC Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena, és una conducta extraordinària, que els partits no toleren i sancionen, encara que no tots coincideixen a l'hora de mesurar-la. Les multes van de 300 a 600 euros i en casos greus la rebel·lia pot portar aparellada l'expulsió del partit.

Fa un any, el PSC va multar els cinc diputats que es van rebel·lar en el Parlament contra la consigna de votar en contra de la declaració de sobirania. I hi ha hagut altres rebel·lions: a les files socialistes, el grup de diputats del PSC al Congrés ha trencat la disciplina de vot del PSOE -per la consulta- en dues ocasions durant aquesta legislatura (la primera els va costar 600 euros a cada un; la segona, una advertència per escrit), i a la passada legislatura ho va fer l'exlíder de CC.OO. Antonio Gutiérrez, contrari a la reforma laboral i a la reforma constitucional per a l'equilibri pressupostari. En el PP han estat sonats els desmarcatges de Celia Villalobos, més progressista que el seu partit quant a les lleis de l'avortament i el matrimoni homosexual, i de Federico Trillo, contrari a la reforma de la llei del divorci en la qual el PP es va abstenir.

ELS 'WHIP', DISCIPLINADORS

Però els que trenquen la disciplina de vot són una excepció. Si a un diputat li toca defensar una posició que no és exactament la seva, busca arguments per semblar convincent. En un sistema electoral de llistes tancades, en el qual la direcció del partit decideix qui va en les candidatures, és fàcil deduir per què hi ha pocs que s'en surten del guió.

És una situació que resultaria inacceptable als països anglosaxons, on cada diputat és amo del seu vot; ningú no el posa en una llista i només deu la seva elecció als seus votants. A les cambres britàniques i dels Estats Units hi ha la figura del whip, un congressista que s'encarrega de mantenir la unitat del partit en votacions clau. Whip és fuet en anglès, la qual cosa dóna una idea de com s'entossudeixen en negociar i persuadir al màxim nombre de parlamentaris perquè votin en un sentit; els whip compten els vots que van sumant a favor d'una proposta i no s'emporta al ple fins que té prou suports. Siguin o no del mateix partit, els congressistes formen de vegades coalicions en assumptes en els quals tenen interessos comuns -per exemple, els hispans- per tenir més força de negociació: a canvi del seu vot poden aconseguir certs canvis en el text del projecte o en altres que afavoreixin els seus electors.

A Espanya, tenir la unitat de vot en un grup parlamentari ajuda en la negociació de propostes i afavoreix el compliment del programa electoral, apunten els defensors d'aquest sistema. Tanmateix, molts creuen que la disciplina no pot ser per sobre de la consciència. Formacions com CDC creuen que el límit és allà i donen llibertat de vot als seus diputats en qüestions que afectin a la consciència, com l'avortament. Delimitar què és un tema de consciència ja és més complex. En la legislatura passada, CiU i PSC van ficar en aquest sac la votació sobre l'eliminació de les corrides de toros, davant la impossibilitat d'aconseguir una posició unànime en els seus grups. Són els equilibris dels partits per mantenir la pau interna i una certa coherència.

"SANCIONS NO, PREMIS"

"No tenim un reglament del grup de CiU amb una llista de sancions, però tampoc no hem tingut casos de ruptura de la disciplina de vot", explica el dirigent de CDC i portaveu de la coalició en el Parlament, Jordi Turull, qui assegura que més que basar-se en un manual ideològic busquen punts d'acord entre els diputats. "Debatem molt i intentem que tothom se senti còmode; aconseguir l'acord en un grup de 50 diputats és una manera d'assegurar que votants diferents se sentin còmodes", assenyala. I afegeix: "Més que sancions, el que caldria donar als nostres diputats són premis per la seva dedicació; entre la geometria variable i el pacte d'estabilitat, ens atipem de negociar".

En el cas d'UDC, els càrrecs electes tenen l'obligació de respectar les decisions adoptades pels òrgans del partit i la seva desobediència pot ser objecte de sanció disciplinària, que podria donar lloc a sanció, explica Antoni Font, vicesecretari general d'UDC. Font subratlla que "els òrgans d'Unió són col·legiats i el marge de moviment dels càrrecs públics és participar lliurement en els debats i defensar la seva posició, i després acceptar les decisions preses".

SENSE REGLAMENT INTERN

Al grup d'ERC tampoc no tenen reglament intern. El grup parlamentari, explica Lluís Salvador, coordinador d'estatuts del partit, es reuneix cada dues setmanes per analitzar i debatre els temes de l'agenda. "I si hi ha algun punt en el qual el consens es resisteix, les posicions discrepants fan un apart, van a dinar, i ho continuen debatent fins que troben un punt d'equilibri", assenyala. En tot cas, Salvador assegura que "en aquest moment el nivell de cohesió interna en el partit és molt alt i això es trasllada al grup parlamentari", en què no han tingut episodis de ruptura de la disciplina de vot.

El grup d'ICV-EUiA tampoc no en té, de reglament intern. "Ni al grup ni a ICV -subratlla la codirigent i portaveu parlamentària Dolors Camats-. És una decisió que té a veure amb la manera com construïm el posicionament, que en el grup és molt consensuat". Camats destaca que el debat intern sobre un assumpte el lidera el diputat que s'encarrega de l'àrea, però es pacta tot i ningú no ha trencat la disciplina de vot. "Hi ha dies que estàs més convençut que d'altres, però ningú mai no s'ha negat a votar alguna cosa, i de vegades hem canviat posicions en el grup fruit del debat intern", puntualitza. "Tampoc no tenim règim de sancions, no hi ha res escrit i ens funciona", asegura Camats.

QUANT EM COSTARÀ?

Tant els socialistes com el PP i Ciutadans disposen d'un reglament intern del grup parlamentari, que estableix què es considera falta i detalla un règim de sancions per als diputats que se saltin la disciplina de vot.

El PSC manté la pugna amb els tres diputats que van votar a favor de la consulta -Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena-, als qui han demanat que deixin l'escó, un gest al qual no estan disposats. El grup parlamentari socialista ja va multar fa un any amb 400 euros els cinc parlamentaris que es van negar a votar en contra de la declaració de sobirania que va acabar aprovant el Parlament, com els va indicar el partit, i van optar per abstenir-se.

El PP català també ho té tot detallat i per escrit. "D'acord amb els estatuts, s'estableix com a deure del militant complir les instruccions i directrius que aprovin els òrgans del partit i els grups institucionals", detalla Pere Calbó, secretari de la Mesa del Parlament i redactor de la ponència d'estatuts en l'últim congrés del partit. "És un deure del militant bàsic; si a més ets membre d'un grup com el del Parlament, tens afegida l'obligació de complir les instruccions del grup", afegeix. El PP considera falta greu desobeir les instruccions i ho sanciona amb una suspensió de militància, i tipifica com a falta molt greu qualsevol manifestació pública que vagi en contra d'un acord del partit, que s'inciti al seu incompliment o es desqualifiqui; pot ser sancionat amb suspensió de militància o expulsió del partit. "No totes les decisions que pren el partit les comparteixes, però cal assumir-les i defensar-les públicament; la pluralitat ha de manifestar-se als òrgans del partit", diu.

COMPROMÍS TOTAL

En Ciutadans, els militants adopten un compromís previ "d'acatament dels valors fonamentals i les línies programàtiques, i el compromís ha de ser total; en altres qüestions hi pot haver debat", subratlla el portaveu, Matías Alonso. Les decisions les pren el grup parlamentari o el comitè executiu, que porta la direcció quotidiana del partit, i en funció del tema pot ser ratificada per un altre òrgan intern.

"Quan el partit pren una decisió la comunica al grup parlamentari, que ha de defensar una posició, i si algun diputat no ho fa se li obre un expedient", apunta, que pot acabar amb suspensió temporal de militància o expulsió. A més, hi ha multes per no assistir a reunions. "Així estan les coses, tenint en compte el sistema electoral, els diputats representen a un partit, amb un ideari concret, encara que nosaltres apostem per llistes obertes", aclareix.

També els tres diputats de la CUP al Parlament reben instruccions sobre el seu vot, en el seu cas de l'assemblea i dels òrgans de direcció del partit. Dijous se'ls va indicar que s'havien d'abstenir sobre la petició al Congrés de transferir la competència per poder fer la consulta del proper 9 de novembre, i encara que tots tres estaven disposats a votar a favor, van obeïr les instruccions.