• 20 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Joaquim Albareda, historiador VÍCTOR-M. AMELA

“Felip V va portar a Catalunya militarisme i corrupció”

Tinc 56 anys. Vaig néixer i visc a Manlleu. Sóc catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Sóc casat i tinc dos fills, en Jordi (28) i l’Eduard (22). Hem de posar fi a
tant de patiment i retrocés social. Sóc agnòstic i em cauen fatal e

Tricentenari del 1714 a Catalunya... “Catalunya pot prescindir de l’univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d’ella”, va escriure Voltaire, i va afegir: “Els catalans tenen un amor extrem per la llibertat”. Amor extrem... o amor suïcida? Van resistir tretze mesos sols..., abandonats el 1711 pel rei que defensaven, i abandonats el 1713 pels aliats anglesos...

MANÉ ESPINOSA

La derrota estava cantada... Lluitaven per una cosa valuosa, les seves llibertats, plasmada a les Constitucions. Una pancarta a la muralla de Barcelona ho deia: “Viurem lliures o morirem”.

De vegades és millor viure... com sigui. I en alguns municipis catalans es passaven als felipistes per pura supervivència. La guerra va arruïnar Catalunya... Barcelona va ser l’últim reducte austriacista.

Felipistes, austriacistes... Expliqui-m’ho. Quan va morir sense descendència el rei Carles II, dels Àustries, qui el succeiria al tron d’Espanya? Un candidat era un Borbó, Felip (V), nét del Rei Sol de França...

Felip: felipistes. I els austriacistes? Els que volien el candidat Carles (III), dels Àustries, amb suport d’austríacs, anglesos i holandesos. Temien una monarquia borbònica universal amb França i Espanya (i Amèrica!) unides...

Es pot entendre... Anglesos i holandesos –els seus ambaixadors vivien al Born– mantenien intenses relacions comercials amb els catalans, a més!

I per què els catalans s’estimaven més el rei Àustria que el rei Borbó? La majoria de catalans entenien que Carles respectaria el seu model polític de sempre.

Quin model? Constitucionalista: “La llei, per sobre del rei”. Felip V, escandalitzat, es va queixar: “Les últimes Corts van deixar als catalans més patricis que el Parlament abusiu dels anglesos”.

A quines Corts es referia? A les reunides a Barcelona el 1705, que van proclamar obediència a Carles III, que va jurar els furs del participatiu model català.

Em detalla el model, sisplau? El rei només legisla després d’escoltar les Corts, i les Corts paguen a tall de donatiu.

Gairebé monarquia parlamentària, no? Sí, en la tradició de les Corts de la Corona d’Aragó, que li deien al rei: “Nós, que valem tant com vós, i junts més que vós, us acceptem com a rei i sobirà si conserveu els nostres drets i llibertats; i si no, no”.

Ben dit. Spinoza va elogiar aquell model de “monarquia limitada que garanteix una llibertat àmplia a la multitud”. I cada gremi enviava el representant al municipi, com a regidor. El poble s’enorgullia de participar en la gestió.

I hi havia purga de taula.

Què era això? A tothom que exercia un càrrec el revisaven per evitar que s’enriquís il·lícitament.

Hem anat enrere...

Tot ho va suprimir Felip V amb la seva nova

planta, que va portar militarisme i corrupció... Va col·locar un capità general, i els seus ministres anomenaven els regidors. O se subhastaven: compraves el càrrec i et forraves amb recaptacions, tripijocs...

Molt modern... Això va motivar moltes protestes, memorials... que volien tornar “al sistema d’abans”.

Potser si els catalans s’haguessin postrat a temps al Borbó... No: a partir del 1707, Felip V tenia claríssim el seu model antiparlamentari, absolutista.

Diu que Carles III va abandonar els catalans el 1711: per què? Li van oferir ser emperador d’Àustria... i va tocar el dos cap a Viena.

I què van fer els catalans? Esperar l’ajuda anglesa..., però Anglaterra va pactar la pau amb França, a canvi de Gibraltar, Menorca, comerç amb Amèrica...

Pèrfida Albió! Daniel Defoe i Jonathan Swift eren partidaris d’abandonar els austriacistes catalans. Era massa despesa per als anglesos rics!

Hi havia felipistes, entre els catalans?

Sí, anomenats botiflers (per inflat, envanit), una minoria d’exfuncionaris, marquesos... Perseguits, van fugir a Perpinyà, i després van tornar.

Com va quedar Barcelona el 12-S? Postrada, arruïnada, famolenca, sotmesa a impostos expropiatoris... Eren 30.000 habitants, dels quals 5.500 van formar la Coronela, resistència interclassista (artesans, nobles, burgesos, mercaders...) contra l’exèrcit més gran del món, 90.000 soldats! Un cop presa Barcelona, es va obligar els habitants del Born a enderrocar i enterrar casa seva. Ho van fer amb trista delicadesa...

Però als catalans els van permetre comerciar amb Amèrica. Fals: ja podien fer-ho abans. El que sí que es va aprovar va ser permetre comerciar des de qualsevol port, no només des de Sevilla. Per incrementar taxes i recaptar més.

Alguna altra seqüela de la postguerra? Tristes, com delacions de catalans contra ca

talans... I el delme de forca: es va penjar el deu per cent de presoners de cada poble.