El Punt Avui

MICHELA MURGIA  ESCRIPTORA. CANDIDATA PER LA COALICIÓ “SARDEGNA POSSIBILE” A LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL REGIONAL DE SARDENYA
L'aliada del Mediterrani
Coneguda com a escriptora, Michela Murgia ha destacat també en l'activisme cívic i la defensa del territori. A l'estiu es feia públic que encapçalaria la nova coalició Sardegna Possibile, de discurs independentista, en les eleccions al Consiglio Regionale de la Sardegna el 16 de febrer. Els van exigir 12.000 firmes en deu dies i en van assolir 20.000. I avui lidera els sondejos. Aquesta setmana ha estat a Catalunya estrenyent llaços amb partits i societat civil.

“Catalunya ho està fent bé”

“A vegades no cal inventar res, n'hi ha prou copiant a qui ho fa bé”

“Tenim una història comuna molt llarga amb Catalunya, més que la de Sardenya amb Itàlia, i hem d'enfortir els lligams”

“En els propers cinc anys no farem la independència, és massa ràpid”

“És indispensable un front comú a Europa”

20/01/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
Michela Murgia va ser rebuda dimarts per la presidenta del Parlament Foto: ALESSANDRO CANI.
Si guanyem, i tant que protegirem el català de l'Alguer! És una de les cinc llengües dels sards...

Vostè arriba com aire nou per a un sistema polític tacat per la corrupció...

La democràcia és el millor sistema que tenim, però si és empobrida, feble i corrupta, s'ha de reconstruir. La sarda té una classe dirigent corrupta. Tenim 64 consellers sobre 80 acusats de malversació, i això vol dir que l'hem de renovar amb persones honestes i noves modalitats de participació civil.

De fet, vostè ja n'ha implantat algunes en la precampanya...

El nostre projecte no té només idees noves, es proposa com una manera nova de fer política. Hem fet el programa a partir d'un procés participatiu, com ja s'ha fet en altres parts d'Europa.A França, per exemple, tota adjudicació per sobre dels 300 milions d'euros ja hi ha de passar obligatòriament al seu territori. En la legislació italiana això no existeix, i volem que formi part de la nova manera de fer política a Sardenya: no donar més respostes sense haver escoltat totes les demandes. Decidirà qui correspongui, però primer que escolti, perquè les persones tenen necessitat de tornar a pensar que la política les escolta. El segon que hem fet, que és molt nou, és anunciar l'equip de treball si em voten com a presidenta. Ja he presentat tots els consellers perquè vull que es coneguin. Això és un projecte col·lectiu, i és bo que la política torni a ser plural i no singular.
El fet que no es presenti la força de Beppe Grillo l'afavoreix?
Sí, és el perfil del meu votant, perquè el nostre projecte té una dosi de novetat. Tot el que hem estat fent fins ara no ha funcionat, i hi ha gent que pensa: ‘provem una cosa nova, mai vista'. Fa cinc anys, la part d'electorat disposada a arriscar era petita; avui és molt gran perquè els polítics d'ara ja no el representen.
Vostè és propera al nacionalisme. És la sortida natural venint de la lluita social i territorial?
Sí, la sortida natural és l'autodeterminació, no el nacionalisme, que a Itàlia es relaciona amb el feixisme. Però en els cinc anys vinents no farem la independència, és massa ràpid. Tota la mentalitat cultural encara està per construir, i hem de començar a fer-ho ja. Vull veure la independència abans de morir.
L'independentisme sard també ve de lluny, no és pas d'ara...
Té 150 anys, però no ha construït mai un projecte amb vocació majoritària, sempre ha estat testimonial i de resistència.
I ara és una oportunitat?
Sí, aquest és un moment històric, per les condicions a Sardenya però també a Europa. Perquè si no és ara, quan?
Molts ataquen l'independentisme vinculant-lo a la Lega Norte.
La Padània és una invenció, no existeix, només serveix als interessos econòmics del nord d'Itàlia. Allò no és un procés d'autodeterminació, sinó d'enroc de l'estatus socioeconòmic. Són racistes, feixistes... és un altre món. Sardenya té una història, una llengua i la independència és un procés d'apoderament i pertinença a un horitzó comú i recognoscible dels sards de dins i els que hi ha escampats arreu.
El govern espanyol diu que els estats petits no tenen futur...
Ja m'imagino que ho diu un estat gran que no vol donar llibertats... Estònia ha augmentat el seu PIB després de ser independent, també Montenegro... Els estats petits tenen més possibilitats de defensar els seus interessos. Sardenya dins d'Itàlia no té cap representant al Parlament Europeu; Malta, amb la meitat de població, en té sis. La veu de Malta, més dèbil geogràficament, és més forta políticament, perquè és independent.
Després del català i l'escocès, si guanya esclatarà el cas sard?
Sí, segur. Ens vam reunir amb gent de l'SNP, i ens deien: “Us miro, us escolto i us veig com estàvem nosaltres fa 40 anys.”
És apropiat un front comú dels nacionalismes a Europa?
És indispensable un front comú i per això volem entrar com a socis a l'Aliança Lliure Europea.
Però Escòcia no es desmarca?
No sé amb altres regions, però la nostra trobada no ens va decebre, sobretot per la qüestió lingüística. Si poden guanyar el referèndum serà sense apel·lar a la identitat lingüística i això és molt interessant per nosaltres.
Com està la llengua sarda?
No està reconeguda ni té un estàndard d'escriptura, només la podem defensar parlant-la.
La protegirà si governa?
La introduirem a l'escola, vull que s'ensenyi i que serveixi per ensenyar, que sigui llengua vehicular d'altres matèries. El sard ha de servir per a tot.
A l'Alguer es parla català... També el protegirà?
I tant, totes les llengües dels sards! El lema Una llengua, una nació és feixisme. A Sardenya en tenim 5, de llengües, i totes són dels sards, inclòs l'italià. Ja tenim un representant de la comunitat catalana algueresa.
Catalunya és un referent?
Totalment. Tots els processos d'autodeterminació no violenta són els nostres referents. A vegades no cal inventar res, n'hi ha prou copiant els que ho fan bé. I Catalunya ho està fent bé.
Creu que serà independent?
Jo ho voldria, perquè si Catalunya és independent després a Sardenya li serà més fàcil.
Itàlia coneix el procés català?
A Itàlia en general es coneixen molt poc els processos d'autodeterminació europeus. És un país molt tancat en si mateix, segurament ho entenen millor els italians que han marxat.
Si guanya, mantindrà una relació especial amb Catalunya?
Sens dubte. Hem iniciat ja un reforç de les relacions culturals, i és el desig. Tenim una història comuna molt llarga, més que la de Sardenya amb Itàlia, i, guanyem o no, és molt interessant mantenir aquest reconeixement. La nostra llengua deu molt al català. El sard no s'ensenya a la nostra universitat, però sí a Catalunya, a la de Girona! Vull que els poetes sards i catalans es parlin, que els historiadors tinguin un canal preferencial d'intercanvi a la universitat. És important enfortir els llaços culturals i històrics, i assegurar els econòmics i polítics.
Darrera actualització ( Dilluns, 20 de gener del 2014 02:00 )