• 21 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Miguel Ángel Aguilar

Catalunya sense
problema?

Passa el temps, l’ambient canvia i, en conseqüència, s’altera el significat de les paraules i dels noms. Hi va haver un moment, quan els dos bancs de proves de la política antifranquista eren els conflictes estudiantils i els sindicals, en què esmentar Ortega va deixar de fer referència unívoca a José Ortega y Gasset, el filòsof raciovitalista de l’Espanya invertebrada, que va encunyar allò de “Jo sóc jo i la meva circumstància” perquè en el punt àlgid hi havia un jove Ortega Escós, erigit president de les Associacions Professionals d’Estudiants, que acabaven de néixer com a relleu de l’extingit Sindicat d’Estudiants Universitaris, d’afiliació obligatòria i obediència falangista. En aquells temps, en el pla futbolístic es van fer famoses algunes línies mitjanes, com les de Marañón-Glaría a l’Osasuna, Mauri-Maguregui a l’Atlethic o Muñoz-Zárraga al Reial Madrid. Llavors a la barra d’un cafè algú va donar la notícia de la mort de Marañón –Gregorio Marañón, doctor, endocrí, historiador i cinc vegades acadèmic–, però el col·lega el va aturar fulminant: només li faltava això, a l’Osasuna. És a dir, el pròcer havia quedat sepultat pel seu homònim del futbol. En aquelles dates la polèmica més virulenta enfrontava Rafael Calvo Serer, connotat menendezpelayista, autor d’Es

paña sin problema, amb Pedro Laín Entralgo, que s’havia anticipat en publicar la seva España como problema.

Ara d’una banda hi hauria els que consideren Espanya com a problema i Catalunya sense problema; de l’altra, els que veuen Espanya sense problema i Catalunya com a problema. Mas ha invertit l’ordre dels factors escocesos. El seu col·lega d’Edimburg primer va acordar amb Cameron la pregunta, la data, la modalitat i les conseqüències del referèndum i després l’està preparant. Aquí es vol fer a l’inrevés. Escòcia s’estalvia la campanya internacional, aquí s’intenta de manera agosarada. Escòcia si s’escindís debilitaria el Regne Unit, euroescèptic i entorpidor amb alegria dissimulada de la UE, ja que el cap per lligar intentaria negociar afegint-se a l’euro com el millor alumne de Brussel·les. Però l’escissió de Catalunya erosionaria una Espanya que els seus socis de la UE volen unida, ja que a tots els boscos nacionals s’hi fan bolets nacionalistes que prefereixen descoratjar. En parlarem.