El PUnt Avui

CAMÍ D'ÍTACA

El paper que ha fet el PSC

20/01/14 02:00 JORDI GRAU
Núria Ventura, Marina Geli i Joan Ignasi Elena, els tres diputats del PSC que dijous passat van votar ‘no'. Foto: ANDREU PUIG.
Caldrà trobar alguna solució per a aquella gent que votava PSC pensant que votava el que fins ara era el PSC

Fa molts d'anys Albert Boadella em va reconèixer que ell era del PSC perquè era l'únic partit del món que celebrava una victòria electoral al crit deCampeones, campeones. Han passat molts d'anys i ara en Boadella no només no és del PSC sinó que va fer vida a Madrid no sense abans haver estat un dels ideòlegs, o com li vulguin dir, de Ciudadanos. Però el record de Boadella i la conya que hi posava quan ho explicava serveix per recordar que dins del Partit dels Socialistes de Catalunya hi havia moltes sensibilitats i que aquesta era la seva força. Els periodistes, amb la visió reduccionista que sempre tenim de les coses, hem estat molts anys parlant de les dues ànimes del PSC, però en realitat n'hi havia moltes d'altres. Hi havia catalanistes i gent que no ho era però que tampoc no era anticatalanista. Hi havia el sector del Baix, els que aportaven militància i vots. Hi havia gent d'esquerres i molt d'esquerres, que venien de la militància comunista, al PSUC o a Bandera. Hi havia socialdemòcrates. Hi havia molta gent, en definitiva, que va aconseguir a finals dels anys vuitanta fundar un partit que, agermanat a la força amb el PSOE per la pressió dels ale-manys, era la representació de l'esquerra a casa nostra. I que va manar molt i va fer molta feina.

I, certament, aquell partit que guanyava les primeres eleccions generals i municipals es va enfrontar al seu primer problema quan no va guanyar les eleccions al Parlament. No pactar amb Pujol llavors, com s'havia fet als ajuntaments el 79, va ser un gran error que van pagar molts anys, fins que Maragall va ser president. Però en l'entremig el paper del PSC ha estat clau per a aquest país. I aquest és el gran perill en aquests moments. L'equilibri entre qui controla el partit i qui posava la cara als cartells electorals es va trencar fa temps. Però aquella unió que es va aconseguir –això sí, mort Pallach– ha rebentat perquè uns volen esborrar els altres. El PSC demana permís (i perdó) al PSOE, i això hi ha gent que no ho pot tolerar. Sobretot perquè ho fa contra el seu programa electoral. No sé què serà d'aquest PSC, però sí sé que amb unes sigles o unes altres, necessitem que algú doni cobertura a tanta gent que votava aquestes sigles i que està amb Elena, Geli i Ventura, i no pas amb els que els volen expulsar. I caldrà trobar solució perquè el país necessita aquesta gent que votava PSC pensant que votava el que havia estat fins ara el PSC.

Darrera actualització ( Dilluns, 20 de gener del 2014 02:00 )