• 23 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Silvia Hinojosa

El gall plomat

El canvi s’intuïa perquè el gall més brau del galliner estava quiet i callat com un ocellet. Plomat. El ple del Parlament avançava i ni rastre del repertori habitual de ganyotes, gestos amb el cap i comentaris amb què Jordi Cañas acostuma a queixar-se i exhibir el seu desacord amb qualsevol que estigui intervenint. Cañas exerceix una oposició marca Ciutadans, sense pal·liatius i repartint a tort i a dret lliçons d’integritat política, però ahir era a l’altra banda de totes aquestes diatribes. Absort en el seu mòbil i la seva tauleta, potser pensava que és injust pagar un preu polític perquè un jutge t’investiga, sense estar acusat de res. Una cosa que probablement ni se li havia ocorregut. O potser va abaixar el to perquè ningú no el fes enrogir. Ja veurem quant li dura la moderació, però pot ser contagiosa. Albert Rivera va sorprendre el mateix president Mas, quan li va oferir el seu suport per reclamar l’IVA sanitari a Rajoy. Són uns altres Ciutadans? Al migdia, en el debat de pressupostos, a Cañas li va tocar defensar el vot en contra del seu grup: va parlar de maldat, d’estupidesa, d’ectoplasmes... Llengua solta i afilada, somriure burleta, sense papers... Aquest estil que delecta els seus seguidors. De tornada al seu escó, a la penúltima fila, galliner de l’hemicicle, va arriar veles. Dos metres més enllà, els tres diputats rebels del PSC, retallats els càrrecs i els sous, complien penitència. Era la seva estrena en el club parlamentari dels egos adolorits; en tot el matí no van fer ni un somriure.