• 24 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Enric Juliana

Empenta anglesa, sense estil britànic?

Parlarà el Govern Rajoy als catalans, o parlarà de Catalunya per a poder guanyar les europees?

El Govern espanyol posa en marxa la campanya de Catalunya amb empenta anglesa –determinació, corró i rudesa, si fa falta–, però ja veurem si amb estil britànic: la moderna passió pels reglaments, la inigualable combinació de força i sentit de l’humor, aquell potent fons democràtic d’una terra que podria dir-se que no ha conegut la dictadura des de la mort d’Oliver Cromwell el 1658, el republicà-purità que va fer tallar el cap a Carles II i va derrotar els escocesos (presbiterians i realistes).

EFEEl president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre britànic, David Cameron

La societat catalana rebrà en els propers mesos, amb especial insistència entre els mesos de febrer i maig, una veritable allau de missatges sobre els inconveninets materials i espirituals de la independència. Missatges acompanyats de xifres. quadres comparatius, dossiers, informes estadístics i balances fiscals. Aquestes balances fiscals tant difícils de convertir en norma, que la dreta espanyola considerava dissolvents, equívoques i pecaminoses fins fa quatre dies. (“Els territoris no paguen impostos”, es deia –i es diu encara–, en el país de la Unió Europea que ha rebut més subvencions directes als territoris).

Números i percentatges. Anàlisi i càlculs. Projeccions. Informes sobre la possibilitats de supervivència financera d’un Estat català amb dues motxiles a l’esquena: el deute de la Generalitat i la part proporcional del deute espanyol. Estimacions sobre la suficiència del sistema de pensions, tenint en compte la piràmide d’edat. Càlculs de resistència sobre el subsidi d’atur. Riscos per a la banca residenciada a Barcelona. Dades, dades, dades.

És l’estratègia anglesa: un llibre blanc, dos , tres, quatre..., per convèncer els escocesos que la independència no els sortiria a compte. Una estratègia que obliga l’altra part a competir en el mateix terreny. Menys emocions i més butxaca. I menys insults, ja que el grau de civilitat dels britànics és elevat. És inimaginable a Anglaterra que mitjans de comunicació propietat de l’Església Anglicana –si és que tals mitjans existeixen–, es dediquessin, durant anys, a atiar el foc contra els escocesos. Hi ha una gran diferència, sens dubte. A Escòcia el debat acabarà amb una votació.

Malgrat que el referèndum no figura –avui– en la perspectiva espanyola, la campanya anglesa del Govern Rajoy podria significar un cert canvi de rasant. Una modulació de la discussió pública en benefici de l’objectivisme. Menys emocions, més butxaca. Dades, dades, dades. A la part catalana li hauria d’interessar aquest terreny de joc. Una campanya d’aquest tipus implica un reconeixement polític del problema. (Per això no s’ha produït fins ara). L’objectivisme hauria d’atreure els catalans.

Campanya anglesa, amb o sense estil britànic. Aquesta és la qüestió. El Govern central exposarà les seves dades mirant als ulls dels catalans, o farà una demostració de poder, de poder aritmètic, per mobilitzar el seu electorat més tradicional –el sòcol–, pensant en unes eleccions europees que es presenten incertes? No hi ha text sense context. El cicle electoral torna a començar.