El Puntg Avui.

MANIFESTEM LA NOSTRA GRAN
INQUIETUD PEL CREIXEMENT DEL FEIXISME

Dia Internacional de l'Holocaust: memòria i denúncia

26/01/14 02:00 ENRIC GARRIGA ELIES
Denunciem aquesta societat que vol gent desinformada, sense educació i cultura, per poder manipular-la més fàcilment

Fa 69 anys del final de la Segona Guerra Mundial i de l'alliberament dels camps de concentració nazis per les forces aliades. El 27 de gener i en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, la comunitat internacional commemora el Dia Internacional de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. Aquest dia no pot servir només per mirar enrere, i commemorar un dels més tristos i inoblidables episodis de la Humanitat. Estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, que després de lluitar per la República i les llibertats, van acabar a llocs com l'inhòspita platja d'Argelers, i després als camps de concentració repartits arreu d'Europa. Doble víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme d'Hitler. Però hem de mirar al nostre voltant i, sobretot, mirar al futur, i posar la nostra força en la denúncia i la prevenció davant la perillosa situació que està amenaçant de nou la vella Europa.

No podem oblidar el recent aniversari, el centenari del naixement de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, exdeportat a Mauthausen, que va ser un dels fundadors de l'Amical, una associació nascuda en la clandestinitat l'any 1962 en defensa de la memòria i els valors republicans i dels deportats i deportades catalans i espanyols, sovint massa oblidats en la commemoració de la barbàrie nazi. No volem oblidar Edmon Gimeno, un altre dels fundadors de l'Amical, persona sempre disposada a col·laborar en la tasca contra l'oblit, traspassat el recent 3 de gener. Però per damunt de tot, manifestem la nostra gran inquietud pel creixement del feixisme a Europa, de l'extrema dreta a molts països; la reaparició de conductes institucionals de senyalar i culpabilitzar els diferents i els immigrants. Les polítiques acusadores, no sols pels grups d'estètica nazi, sinó, i especialment, pels polítics o representants de col·lectius xenòfobs que amb bones paraules i amb americana i corbata llencen constants missatges enfrontant els de fora i els de casa, la nostra gran preocupació per l'augment de la situació de crisi, que abona el terreny al feixisme. Denunciem el desmantellament de l'estat del benestar, la privatització de la sanitat i l'ensenyament, els desnonaments i la pèrdua de l'habitatge de moltes famílies, l'asfixia de les petites empreses i la descarada protecció de bancs i banquers. En definitiva, l'augment de la pobresa que prepara el terreny per les mentides del feixisme. Denunciem aquesta societat que vol gent desinformada, sense educació i cultura, per poder manipular-la més fàcilment.

Denunciem aquests governs que, amb una mà assenyalen el feixisme i amb l'altra creen les condicions pel seu desenvolupament. Denunciem el feixisme i els seus col·laboradors, banquers i corruptes, i manifestem la nostra solidaritat amb la PAH, amb SOS Racisme, amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme... Denunciem l'intent constant de banalitzar el nazisme a Espanya. Prou d'aquestes comparacions grolleres i insultants a mans de polítics i periodistes ignorants, maldestres i, sobretot, interessats, que menyspreen la memòria i el patiment de les veritables víctimes del feixisme i el nazisme, a Espanya i en els nombrosos camps pels quals van passar els deportats i deportades espanyols. Penalització ja de l'apologia del nazisme i fi de la impunitat.

Però també tenim l'esperança en la tasca, el treball i la sensibilització dels joves. Amb ells i elles treballem per mostrar aquest fosc passat i per prevenir el futur. L'educació del jovent és la gran esperança i la gran eina del futur, del futur nostre com a persones, com a societat i també com a país. Una educació que passa pel coneixement de les diferències entre els pobles i entre les persones, per entendre la complementarietat i riquesa de la diversitat, i també pel coneixement del que va ser el nazisme, del que va ser la política concentracionària, dels camps en els quals milers de republicans i republicanes van patir exili, deportació i molts d'ells, la mort. Els joves són els receptors dels dos vells –però actuals i imprescindibles– lemes dels lluitadors i lluitadores i dels deportats i deportades, aquell “No passaran” i aquell “Mai més”.

Darrera actualització ( Diumenge, 26 de gener del 2014 02:00 )