2014 0126. Líders que estan a l'altura

La Vanguardia
Política

No hi ha manual que valgui per governar, ja sigui un partit o un país, però sí unes quantes pautes per mantenir el rumb i afrontar conflictes

Líders que estan a l'altura

| 26/01/2014 - 00:00h

Silvia Hinojosa
Barcelona

Darrere d'un gran líder no hi ha una gran dona, com diu un refrany maliciós. Si és un polític d'èxit, ell o ella, al darrere hi tindrà algú que espera que doni la mínima ensopegada per caure-li al damunt. El poder és èxit, reconeixement i glòria, com recorda la veu en off a l'inici de Gladiator, segurament els cinc minuts més cèlebres de l'assessoria política recent, però en la gestió diària d'un partit hi ha també crisi, mediocritat i cops baixos. Els que estan en el govern ho tenen més fàcil perquè el poder és un gran cohesionador de partits -tots saben que si hi ha embolic perden vots- i a més poden alimentar -amb càrrecs- la seva tropa. Però un bon dirigent ha d'aprendre a navegar en aigües tempestuoses, ja sigui per una organització que s'esquerda, pels sondejos que s'obstinen a donar-li disgustos, o si els seus li qüestionen l'autoritat. Cautela, intel·ligència, persuasió, mà esquerra... els manuals enumeren les qualitats del bon líder, però millor que afini l'olfacte i no l'espifiï. O descobrirà com pot ser de friable el seu lideratge.

"Exercir el lideratge en aquests temps és més complicat que fa uns anys, quan tot era més estable, les posicions dels partits estaven més definides, i també els patrons amb els quals funcionava la societat. Tothom coneixia els límits -apunta el professor de ciència política Oriol Bartomeus-. Ara és més volàtil, imprevisible, i no només per la crisi. Els electorats no són tan estables, els partits no tenen opinions tan contraposades sobre alguns dels grans temes i, a més, la política ara té menys poder".

En aquest context, tot succeeix més ràpid. "La societat es cansa abans dels seus líders -apunta Bartomeus-. Es cremen perquè hi ha més pressió, inestabilitat, i davant un problema es veuen obligats a actuar. I hi ha més risc que s'equivoquin, de vegades amb cops d'autoritat, amb girs sobtats, que els acaben de qüestionar". És la mateixa por de perdre el càrrec i la voluntat de mantenir-s'hi tant sí com no, apunta, el que de vegades accelera la seva caiguda.

Millor prendre-s'ho amb calma. Els líders han d'aprendre a torejar amb els conflictes, "és quelcom que existeix, la política consisteix a treballar amb gent amb qui no s'està d'acord, també dins del partit -apunta Joan Botella, degà de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona-; el meu consell seria no intentar tapar els conflictes sinó afrontar-los, però de la manera més civil".

No és una tasca fàcil. Els partits, afegeix Botella, s'enfronten a una tensió inevitable entre dos sectors que tendeixen a ser contradictoris: els militants, que es mouen en la lògica de la coherència ideològica, i la societat, que reclama eficàcia en la gestió. "A més vivim moments de canvi i hi ha partits als quals els és més difícil orientar-se, que no tenen tan clara quina ha de ser la seva posició, i en aquestes circumstàncies els polítics prefereixen no perdre a guanyar", assegura. I hi ha un tercer factor en joc, apunta, que són els mitjans de comunicació, perquè "informativament és més atractiva la divisió, la ruptura, que el funcionament normal de les institucions, i això dificulta l'escenari al polític".

Un altre factor que li complica la vida són els grups de pressió externs, apunta Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social. "Avui els partits estan envoltats de tea parties que condicionen la seva autoritat i la seva actuació, com li passa al PP amb l'Església, al PSOE amb el 15-M, als nacionalistes moderats amb els més radicals. Són grups que no accepten cap concessió a l'adversari", assenyala. En aquestes condicions, "els partits han de fer grans equilibris entre interessos i punts de vista de vegades difícilment compatibles", afegeix. Però ja no és possible tornar a l'escenari anterior. "Els partits han perdut la coherència ideològica que es recolzava en el seu programa i no es pot restablir aquesta autoritat en el sentit tradicional sense pagar un preu en termes de suports", valora.

I les circumstàncies no són les mateixes per a tothom. "Si governen -destaca Oriol Bartomeus-, les tensions internes són menors i tenen altres coses en les quals pensar. El problema és quan no governes ni en tens expectativa".

Per mantenir l'ordre intern, els líders premien els seus i castiguen els altres, però això al final els pot passar factura. "Poden calcular malament la seva força -afegeix Bartomeus-, i al líder caigut, ni aigua; la política és radical en aquest sentit, encara que els catalans són més florentins". Així és la política, un camp de mines, en el qual el líder a vegades s'ha de deixar portar per la seva intuïció. "És tot tan complex que els polítics són més propensos a fer cas als assessors, sempre més conservadors, que a seguir el seu nas -afegeix-. I un líder ha de ser audaç, atrevit, amb aquest punt de bogeria de dir 'crec que és per aquí i tiro', i això s'ha perdut".
Comments