La Vanguardia
Opinió

Rajoy en la partida catalana

 26/01/2014 - 00:00h

MOLTES expectatives havia despertat, segons l'opinió pública, la convenció regional que el PP de Catalunya ha celebrat divendres i dissabte a Barcelona. Uns dies abans, el president Mariano Rajoy havia assegurat que tenia un "pla" per a Catalunya. Però el cap del Govern espanyol no ha tret cap conill del barret. El marc preelectoral no afavoreix que cap dels actors polítics surti del guió. Com tantes vegades ha passat, Rajoy, que té un domini proverbial del tempo polític, ha defraudat les expectatives periodístiques, sempre àvides d'alguna novetat. El líder dels populars s'ha limitat a exercir, amb bon to i més bon tarannà, el paper que el votant del PP espera en aquests moments del seu líder: afecte cap a Catalunya i els catalans, però amb el recordatori de l'imperi inevitable de la llei. Apel·lant a idees i principis generals i sense aturar-se, si més no, a temptejar cap dels punts sensibles que enfronten els governs espanyol i català, Rajoy ha predicat, a parts iguals, cordialitat retòrica i severitat institucional, amabilitat genèrica i rotunditat constitucional, carícies verbals i admonicions legals.

Rajoy ha glossat en el seu discurs els beneficis de tota mena, no només econòmics, també polítics, que per a Catalunya i Espanya ha significat la Constitució espanyola. Amb un fons ideològic inequívocament liberal, ha recordat que ningú, ni tan sols ell mateix, en qualitat de president, ni el mateix Rei, estan per sobre de la llei, raó per la qual no poden autoritzar una cosa que la llei no permet. Espanya, ha recordat, és producte de la voluntat dels seus ciutadans, democràticament expressada; també els límits que la seva Constitució conté són fruit de l'expressió democràtica. Entre els esmentats límits hi ha la sobirania de qualsevol part del territori. Aquesta sobirania, ha emfatitzat Rajoy amb afany pedagògic, pertany a tots els espanyols, no només als que resideixen en una part de l'Estat.

Fixant la seva posició de manera genèrica i jurídica, Rajoy no ha considerat necessari referir-se als factors que han conduït a la crisi política actual. I, per tant, no ha cregut necessari proposar alternatives concretes al desinterès cap a Espanya que ha quallat en sectors amplis de la societat catalana. De tothom és sabut que, encara que el president Artur Mas és protagonista polític del tour de force actual, són molts els ciutadans catalans que senten ferida la seva dignitat civil després que el Tribunal Constitucional (amb moviments estranys al seu si, com ara la recusació del magistrat Pérez Tremps), retallés, a instàncies del Partit Popular, l'any 2010, un Estatut que havia superat escrupolosament tots els filtres previstos per la llei.

Cordial en la forma, però inflexible en el fons, Rajoy ha recordat la posició del PP en la partida catalana. Cal agrair-ne la cordialitat en un context emocional molt reescalfat en què abunden les expressions malsonants o decididament inconvenients (com les que, sense anar més lluny, van pronunciar algunes de les personalitats del PP en la mateixa convenció). Podem entendre que el calendari polític no permeti al president del Govern central la concreció d'una bateria de propostes per impulsar el diàleg i reanimar l'afecció de la societat catalana al projecte espanyol. Però no és fàcil pensar que la conjuntura actual es pugui resoldre sense que el PP faci cap gest concessiu o, almenys, reparador de la responsabilitat política que té en l'actual estat de coses.