Presència
27/01/2014

Catalunya i els seus drets

Miquel Riera


Un dels grans arguments de l’Estat espanyol per tal de no permetre la celebració d’un referèndum
d’autodeterminació a Catalunya és que, segons afirmen, a diferència d’Escòcia, el Principat no és
un subjecte jurídic internacional ja que la seva legalitat vigent emana de la Constitució Espanyola
del 1978 i no pas de més enllà. Afirmen també que Catalunya no és cap nació –a diferència d’Escòcia,
asseguren– i que no pot reclamar cap dret històric a l’hora de plantejar una possible autodeterminació.

Catalunya comença i acaba en la sagrada Constitució Espanyola. I aquí s’acaba i comença
el diàleg. Un discurs, cal no oblidar-ho, compartit també per l’oposició del PSOE, partit
al qual pertanyien aquells diputats que més es van afanyar a fer desaparèixer la paraula nació de
l’articulat del nou Estatut del 2006. Home previngut val per dos, diuen els castellans. Creiem,
però, que tots aquests arguments legalistes caurien pel seu propi pes davant
qualsevol tribunal internacional independent, mínimament seriós i d’arrels
democràtiques, tal i com ha passat ja en altres ocasions amb l’Internacional
de Justícia a l’Haia o el dels Drets Humans d’Estrasburg.

Perquè algú dubta, per exemple, que Catalunya no pugui demostrar,
història en mà, que és una antiga nació i que té tots els drets per decidir lliurement
el seu futur? I no cal anar fins al 1714 quan, tothom ho sap a Europa, el rei espanyol
va arrabassar-nos l’autogovern, sinó només fins l’any 1977. Efectivament, molts mesos abans
que fos aprovada la nova Constitució espanyola, Catalunya recuperava la Generalitat, un institució
de govern que s’enllaçava amb la Generalitat republicana que, alhora, es reclamava també hereva
de l’antiga Diputació del General abolida pel nefast Felip V. Un rei que, d’altra banda, va incomplir
un article del Tractat d’Utrecht del 1713, concretament el que fa referència al compromís
reial –adquirit gràcies a la ferma insistència de la reina Anna d’Anglaterra, s’hi recorda– de “concedir
a tots els habitants de Catalunya, no només l’amnistia desitjada juntament amb la plena possessió
de tots els seus béns i honres, sinó que els dóna i concedeix també tots aquells privilegis que
posseeixen i gaudeixen”. Tinguem-ho a punt per si els ho hem de recordar.