• 28 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Miquel Roca i Junyent

Això, no!

Associar catalanisme, nacionalisme o sobiranisme a terrorisme és pitjor que una ofensa: és mostra d’incultura

Es pot estar a favor o en contra del procés sobiranista. Es pot defensar la necessitat de la consulta o estimar que no és possible. Es pot argumentar a favor de la independència de Catalunya o defensar la continuïtat de la seva integració a Espanya. Tot és legítim; la democràcia ho empara. Però qualsevol presentació que pretengui lligar el procés sobiranista amb el terrorisme etarra és ofensiu, insultant i pervers. És una ofensa que no té cap mena de justificació ni fonament.

Catalunya s’ha fet i s’ha mantingut al llarg dels anys com un fet de pau. Molt especialment des dels darrers anys del franquisme i al llarg de la democràcia que va començar el 1978, Catalunya ha estat un exemple de pau i de convivència. Qualsevol intent de violència i d’acció terrorista va ser i ha estat condemnat per totes les forces polítiques catalanes, liderades –en aquest cas– pel catalanisme polític. No hi ha hagut ni complicitat ni silenci; el terrorisme ha estat aliè a la vida política catalana.

De vegades, fins i tot, s’ha hagut de suportar que alguns diguessin que el terrorisme etarra generava rèdits per al País Basc que a Catalunya se li negaven. Però ni així Catalunya va cedir al miratge de la violència. Mai, en cap moment, no ha associat les seves reivindicacions a cap connivència amb el terrorisme, perseguit i condemnat des de dins sense necessitat d’esperar que ho fessin des de fora.

Associar catalanisme, nacionalisme o sobiranisme català a terrorisme és molt pitjor que una ofensa: és, simplement, una mostra d’incultura. És posar de manifest que es desconeix el país; potser s’hi viu, però no se’n sap ni la història ni les característiques. És ofendre’s a si mateix.

Catalunya s’ha fet i es farà en la pau. Catalunya, com a fet de llibertat, es construeix amb la voluntat i l’ambició de la convivència pacífica. Amb la por del terror no es va enlloc. Prou que ho saben els que van creure que per aquesta via destruirien la identitat de Catalunya. Avui, veuen com amb la pau de la llibertat Catalunya els recorda la magnitud del seu fracàs.

No, no tot s’hi val. No s’hi val, a associar Catalunya i terrorisme. Això, no!