• 28 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

L’avís de Fonteta

Les tràgiques teories proclamades pel PP dissabte al matí les va desmentir a la tarda un civet de senglar

El ministre Jorge Fernández Díaz va advertir per Nadal de l’existència d’una “fallida social i familiar” a Catalunya a conseqüència del procés sobiranista. Alicia Sánchez-Camacho va arribar a dir divendres a la convenció del PP que “estem patint l’exclusió i el rebuig social a Catalunya”. I María Dolores de Cospedal gairebé va descriure els partidaris del sobiranisme com una mena de tribu armada amb “matxets”. Tot i així, el mateix dissabte, un civet de senglar cuinat per Lluís Roger a Fonteta (Baix Empordà) va desmentir rotundament aquestes teories tan tràgiques.

Un cop acabat el conclave conservador, els ministres José Manuel Soria i Ana Pastor i el monclovita més influent, Jorge Moragas, entre altres vips del PP, es van afanyar per arribar a l’àpat organitzat per l’empresari Luis Conde i la seva esposa, Susana Alcalá, al mas Anglada. I es van trobar allà disposats a xerrar de tot amb el president Artur Mas, l’expresident Pujol, els consellers Puig, Gordó, Espadaler, Mascarell i Pelegrí, i l’alcalde Trias. També hi eren exministres socialistes com Elena Salgado i Narcís Serra, i dirigents del socialisme actual com Pere Navarro. I amb els polítics també van confraternitzar propietaris i directius de les principals empreses del país amb seu a la Diagonal de Barcelona.

La intenció de Conde no era, sens dubte, resoldre en un dinar a l’aire lliure la qüestió catalana. En una costellada es parla de tot i de res, es riu una mica, es xafardeja i fins i tot hi pot haver qui intenti conspirar pel seu compte, però per damunt de tot, es posa de manifest la predisposició a conviure més enllà de les diferències d’opinió que hi sol haver a qualsevol societat oberta.

Es pot dir sense por que l’es-

tablishment català que va seure a taula al mas de Fonteta reivindicava amb la seva presència la solució del conflicte. Potser el matrimoni Conde no aspirava a tant, però sent ells qui són i reunint els qui havien reunit, van llançar el més seriós advertiment al directori polític espanyol: un conflicte només es pot resoldre mitjançant un acord i no hi podrà haver acord mentre una de les parts continuï sostenint que divideixen la societat els que gosen pensar diferent i, a més, ho diuen.