• 28 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

No hi ha diàleg en campanya

És evident que entre els governs de Rajoy i Mas no existeix cap tipus de diàleg. Almenys cap diàleg rellevant, més enllà de l’obligat per la gestió diària. No hi ha cap canal obert, ni discret ni secret, per solucionar el conflicte. I aquest s’enverinarà encara més. Cada vegada és més clar que les relacions entre les dues institucions empitjoraran d’aquí al 9 de novembre, data fixada per a la consulta pels partits catalans que la defensen. És més que probable que aquest referèndum no se celebri, però fins aleshores viurem una campanya electoral en tota regla, com si la consulta fos una realitat.

Encerta el president Mas quan assenyala que Rajoy ja treballa pel no a la independència com si hagués acceptat la convocatòria d’un referèndum. El PP posa l’accent en els desavantatges de la separació augurant que totes les plagues d’Egipte s’abatran sobre Catalunya. En canvi, CiU prefereix deixar en un segon pla les preteses meravelles que s’obririen davant una Catalunya independent i subratlla que l’important és obtenir el permís per votar, com si la consulta fos la finalitat, quan és obvi que un referèndum és un mer instrument, que per als seus promotors deixaria de tenir sentit si no fos per arribar a la independència. Però aquesta estratègia, posar l’èmfasi sobre el discurs sobre el dret a votar, li permet arribar als indecisos sobre el fons de la qüestió.

Tant Rajoy com Mas sembla que han conclòs que les seves respectives parròquies no els consentirien un sol moviment, ni un gest de mà estesa, ja que dialogar de debò significa estar disposat a cedir. Saben que caure en aquests moments en aquesta debilitat els escombraria del poder. Així que a la Moncloa confien en la recuperació econòmica per desinflar les ànsies separatistes, mentre que al Palau de la Generalitat esperen que el clímax que preveuen al carrer entre el pròxim Onze de Setembre i el 9 de novembre doblegui la inflexibilitat actual de Rajoy.

Convergència no mostrarà ni un sol signe de fatiga davant el procés fins al novembre. Els seus dirigents estaven fins i tot disposats al que podríem anomenar un cessament temporal de la convivència amb Unió per presentarse a les eleccions europees de bracet amb ERC, per després reprendre les seves relacions amb els democristians a les municipals. Malgrat els arguments que aquesta operació hauria suscitat sobre la fragilitat de la federació, Convergència desitjava llançar un missatge nítid a l’independentisme que no pensa flaquejar.

Per tant, fins al novembre hi haurà campanya. I després? Ningú no sap contestar aquesta pregunta. CiU confia a no haver d’avançar les eleccions, perquè gairebé a cap partit al Parlament li interessa forçar-les. Tant a Barcelona com a Madrid confien que, aleshores, la deessa Fortuna introdueixi algun element en el clima polític que els permeti maniobrar i el diàleg pugui, per fi, obrir-se camí. Lamentablement, aquest és el panorama.