• 29 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

“No volem estimbar-nos, però no sé si som a temps d’evitar-ho”

CÉSAR MOLINAS DIBUIXA ESCENARIS DE FUTUR A LA SEBAP I AL CERCLE DEL LICEU

“El règim espanyol està en crisi perquè no és capaç de resoldre problemes i s’ha deslegitimat” “El federalisme asimètric seria una solució però cap partit espanyol no és capaç de fer això”

La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (Sebap), entitat centenària que va participar activament en la fundació de La Caixa, declara entre els seus objectius “col·laborar per fer possible la consecució de nous escenaris desitjats”. Una altra entitat centenària, el Cercle del Liceu, es defineix com “un club privat d’estil anglès referent de la vida social i cultural de Barcelona”. Totes dues entitats han estat testimonis i també han patit personalment totes les coses bones i dolentes que ha viscut Catalunya els últims 150 anys, així que no és estrany el seu interès per esbrinar què ens oferirà el futur immediat tenint en compte totes les incerteses que s’acumulen. Amb aquesta idea van convidar ahir l’intel·lectual de moda, César Molinas, autor d’un llibre imprescindible, Qué ha

LLIBERT TEIXIDÓMiquel Roca, president de la Sebap, amb César Molinas i Martí Parellada, presentador de l’acte

cer con España, perquè fes una mica de prospectiva amb l’horitzó fixat en el 2030.

Si el que esperaven els dos auditoris era tranquil·litzar-se amb les previsions de l’economista, es van trobar amb un pronòstic no precisament optimista. De fet, el més optimista de la dissertació va ser la confiança en el seny de la societat civil: “No volem estimbar-nos”, va assegurar, malgrat els esforços que observa en l’àmbit polític perquè això acabi passant. I quan li van preguntar “Hi som a temps?” (d’evitar la catàstrofe). Molinas no va voler exercir de fals profeta: “No ho sé”.

Molinas no és independentista, creu que la independència seria un procés “costosíssim”, però tampoc no rebutja aquesta idea si Espanya es manté immòbil sense afrontar les reformes que necessita. Creu que el més probable és el menys desitjable: immobilisme a Espanya i independència a Catalunya. La seva proposta és el maragallià federalisme asimètric, però “cap partit no és capaç de fer això”.

L’estremiment general va començar amb la descripció de la magnitud de la tragèdia: “Estem davant una crisi de règim: un règim entra en crisi quan no és capaç per si mateix de respondre als problemes”. Segons l’opinió de Molinas, el règim polític espanyol actual no és capaç, i el que és pitjor, tampoc no és legítim. No és que negui la condició democràtica de les institucions, però segons la seva opinió es troben en un procés de pèrdua de legitimitat: “Un règim és legítim quan la població ho considera just i la gent està disposada a complir les seves normes”, o sigui al contrari del que està està passant a Espanya que, segons el conferenciant, pateix quatre crisis acumulades: econòmica, institucional, de valors i territorial.

Escoltar un savi brillant té de bo que amb qualsevol dada és capaç de desestabilitzar la persona més confiada. “Si tot va bé, l’any 2030 serà el primer any que l’atur a Espanya estarà per sota del 10%”. Això serà si tot va bé, però si tot es desenvolupa com preveuen els grans gurus occidentals potser baixa l’atur però sobretot baixarà la quantitat de gent que treballi. Un exemple: el 2030 s’haurà implantat el cotxe autopilotat. No hi haurà taxistes, no hi haurà cotxes privats, no hi haurà transportistes i amb prou feines hi haurà mecànics...”.

O sigui, que l’única manera de sortir-nos-en serà amb més educació, més recerca i més innovació; és a dir, tot allò a què el Govern espanyol no dedica cap interès “perquè no li proporciona vots”. I aquí està el problema fonamental: un funcionament pervers dels partits polítics, que “si no es reformen i democratitzen ens acabaran imposant un sistema peronista com preveu Luis Garicano”, l’altre intel·lectual de moda.