El Punt Avui

Els atacs al català, a la UE

contraatac

Els eurodiputats volen que la discriminació lingüística es combati com la de gènere, orientació sexual, religió o origen

La Plataforma per la Llengua presenta a Brussel·les 40 casos d'agressions a la llengua

30/01/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA

La legislació europea prohibeix i combat la discriminació per raons de gènere, orientació sexual, religió o origen, però no de llengua. I cada cop que li arriba una denúncia per un atac lingüístic, Brussel·les se'n renta les mans, al·legant que no hi té competències, que els tractats no ho preveuen i no pot fer-hi res. Farts d'aquesta resposta, els eurodiputats catalans i la Plataforma per la Llengua van reclamar ahir a la Comissió Europea una reforma legal que posi les discriminacions de tipus lingüístic al mateix nivell que la resta i en protegeixi igualment.

“Si no es pot fer fora d'un ambulatori o impedir pujar a l'avió a ningú pel fet de ser homosexual o musulmà, per què es tolera que això passi pel fet de parlar en llengua catalana?”, es va queixar Daniel Mundet, director de l'ONG del català. Sota el braç, un informe amb 40 casos d'agressions al català entre el 2007 i el 2013 a Catalunya, el País Valencià i les Balears amb què la Plataforma i tots els partits tret del PP esperen poder convèncer Brussel·les que deixi de mirar cap a una altra banda. L'estudi, d'una vuitantena de pàgines, recull sobretot insults, alguna agressió i abusos d'agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, però també de jutges, metges i professors. “Això no s'ho hauria de poder permetre, un estat que vol ser democràtic, hi ha massa casos perquè sigui només una anècdota”, va criticar Mundet.

Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV), Izaskun Bilbao (PNB), Iñaki Irazabalbeitia (Aralar) i el president de l'intergrup de minories i llengües de l'Eurocambra, el socialista hongarès Czaba Tabajdi, van signar ahir una petició perquè s'incorporin a la legislació comunitària “eines per combatre” aquests atacs i garantir que el dret europeu “d'igualtat i no discriminació” cobreix també la llengua. Només hi va faltar el popular Santiago Fisas, més per por de patir represàlies (ja té gairebé lligat ser el primer català de la llista del PP a les europees) que no pas perquè estigui en desacord amb la reivindicació, segons la resta d'eurodiputats.

Casos vergonyosos

“És una vergonya!”, es va escandalitzar Tabajdi, davant del cas de l'àvia de 80 anys a qui van fer esperar hores abans de rebre assistència mèdica per haver-se dirigit en català al 112, per exemple, o el de la jutgessa de Cantàbria que va retirar la custòdia d'una menor al seu pare al·legant que li parlava en llengua catalana per separar-la de la mare. En una carta conjunta a les eurocomissàries Viviane Reding i Androulla Vassiliou, els vuit eurodiputats demanen ajuda davant d'aquesta “política de discriminació sistemàtica de la llengua que requereix una resposta legal d'àmbit europeu”.

I fins i tot els donen pistes de per on començar. D'entrada, proposen que es modifiqui la directiva sobre igualtat de tracte en el mercat laboral per afegir-hi que tampoc no es pot discriminar un treballador, o un candidat en una entrevista de feina, pel fet de parlar una determinada llengua. També volen que s'inclogui la llengua en la proposta de directiva europea per “implementar el principi d'igualtat de tracte entre persones independentment de la seva religió o creença, minusvalidesa, edat o orientació sexual”.

Si no es pot fer fora d'un ambulatori o impedir pujar a l'avió a qui sigui homosexual, per què sí a qui parli en català?
Daniel Mundet
DIRECTOR DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA
25
dels 40 casos
de discriminació denunciats són d'agents de la Guàrdia Civil
i la Policía Nacional.
És una vergonya!
Czaba Tabajd
PRESIDENT DE L'INTERGRUP DE MINORIES I LLENGÜES DE L'EUROCAMBRA
8
eurodiputats
de CiU, PSC, ICV, PNB i Aralar (ERC no té representació) han signat la petició de reforma legal.

Aval europeu a la immersió

Precisament l'eurocomissària Vassiliou ha demanat recentment explicacions al ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, pels seus atacs a l'escola en català. La Comissió Europea, de fet, no només avala el model d'immersió lingüística, sinó que l'ha elogiat reiteradament i el 2007 l'informe d'un grup d'experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre'l a altres països de la UE com a “bona pràctica”. També el comitè d'Educació de l'Eurocambra s'ha mostrat en contra de separar els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants, pel risc de fractura social que això suposaria. I l'exeurocomissari de Multilingüisme, Leonard Orban, va admetre després de visitar Barcelona que els castellanoparlants poden viure-hi amb “facilitat” perquè els catalans canvien a la seva llengua “sense ni tan sols adonar-se'n”.

Darrera actualització ( Dijous, 30 de gener del 2014 07:18 )