El Punt Avui

La voluntat política farà viable o no la unió monetària entre Edimburg i Londres

El governador del Banc d'Anglaterra mostra una visió tècnica de la viabilitat de la zona de la lliura

No argumenta ni a favor ni en contra de la independència

30/01/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Alex Salmond en un acte a Edimburg a favor de la independència d'Escòcia Foto: AFP.

El governador del Banc d'Anglaterra, el canadenc Mark Carney, va acontentar ahir prou totes dues bandes del debat sobre la sobirania d'Escòcia en oferir, durant un discurs a Edimburg, en la seva primera i única intervenció sobre la qüestió, una anàlisi estrictament tècnica quant als paràmetres necessaris perquè una unió monetària entre Escòcia i la resta del Regne Unit funcioni raonablement bé, sempre què el pròxim 18 de setembre els escocesos optin per la independència. Carney, és clar, no va eludir els riscos i les conseqüències d'una hipotètica unió en cas que “els fonaments no s'estableixin” de manera adient. En tot cas, fer-ho, és qüestió, sobretot, de voluntat política.

Bastir uns fonaments sòlids correspon, segons les seves paraules, als “parlaments d'Edimburg i del Regne Unit”. Però si les converses sobre aquests termes han de tenir lloc després del referèndum, “haurien de considerar, acuradament, el que l'economia de les unions monetàries suggereix que són uns fonaments duradors”. Entre d'altres, una estabilització fiscal comuna, compartir unes mateixes lleis fiscals i un cert grau d'unió bancària. Sigui com sigui, en cas d'unió monetària tant Londres com Edimburg haurien d'estar disposades a “cedir una mica” de la seva sobirania nacional, va dir.

La major part del discurs de Carney va ser un repàs d'aspectes a favor i en contra de la possible unió monetària. Des d'aquest punt de vista, doncs, tant Alex Salmond, el primer ministre escocès, independentista, com Alistair Darling, exministre d'Economia britànic i cap de la campanya del no, podrien mostrar una colla d'arguments que donarien suport a les dues posicions.

Salmond, però, potser és qui en va sortir lleugerament més beneficiat. Però només lleugerament. I no tant perquè el governador exposés que la unió monetària és perfectament viable, fins i tot que Escòcia podria tenir taxes d'interès fixades per Londres, sinó perquè fer-la possible seria convenient per als dos nous estats, argument que sosté el Partit Nacional Escocès (SNP), ja que “eliminaria els costos de transacció, promouria la inversió mitjançant la reducció de la incertesa sobre els moviments de divises, reduiria els costos de finançament, promouria la integració i faria augmentar la mobilitat de la mà d'obra i el capital”.

Segons l'Acord d'Edimburg, signat l'octubre del 2012 entre Salmond i David Cameron, premier britànic, en cas d'independència tots dos governs han de treballar en benefici dels estats que en resultin. Per tant, l'SNP entén que fer possible la unió monetària és un dels compromisos del pacte.

Tot i així, la diplomàcia i equidistància exhibides per Carney van ser tan exquisides que Darling també podria argumentar que la unió només funcionaria havent posat, prèviament, les bases adequades. I, forçant una mica les comparacions, la lliçó de la zona euro jugaria a favor dels partidaris del no. Tot i això, els punts de partida d'Escòcia, Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord no serien comparables amb els del club dels inicials membre de la zona euro.

Moltes de les incerteses que encara planen sobre els aspectes econòmics de la independència continuen, doncs, presents. I així seguiran fins que, en cas de vot afirmatiu, no es posi fil a l'agulla a la negociació política entre l'Edimburg, capital de la nova Escòcia independent, i el Londres, centre de poder del nou i, més empetitit, Regne Unit.

Carney ho va deixar clar amb molts exemples. Entre d'altres, si la institució que presideix seria la prestadora d'última instància per a Escòcia: “És una qüestió que caldria determinar. El banc és una institució tecnocràtica. Fa el que li demana el Parlament [de Westminster]. Decideixi el que decideixi el Parlament, i això és el que farà.”

LES FRASES

Correspon
als parlaments d'Edimburg i
Londres posar les bases sòlides d'una
unió monetària
Per fer-ho,
haurien d'estar disposats a cedir
una mica de
la sobirania
nacional
El Banc d'Anglaterra és una institució tecnocràtica. Fa
el que li demana
el Parlament
Mark Carney
GOVERNADOR DELBANC D'ANGLATERRA
Darrera actualització ( Dijous, 30 de gener del 2014 02:00 )