El Punt Avui

Guerra bruta al PSC

31/01/14 02:00 XEVI XIRGO
“L'esquerda al PSC no para de créixer
i a hores d'ara el trencament sembla inevitable”
Notícies de ...

Com que els tres diputats díscols del PSC s'han quedat ben quietets –ves quin remei!– als seus seients de l'hemicicle i al seu grup els han castigat de cara a la paret, sense feina i sense fer soroll, ara podríem pensar tots plegats que la crisi del PSC ja no hi és, o que potser no tenia la magnitud que tenia perquè els periodistes l'hem exagerada. No s'ho pensin. La cosa va de veritat. Les adhesions al manifest de suport als diputats díscols creixen lentament però inexorablement, i ja són més de dues mil, i les baixes al partit els arriben amb comptagotes però sense parar. Que si ara a les Terres de l'Ebre, que si l'alcalde de Balaguer... I ara el que passa és que el pressing que l'aparell del partit està fent als que signen el manifest (allò que algú altre anomena moobing), a base de trucades i alguna altra cosa, no només no atura la crisi engegada sinó que, lluny de calmar-la, l'enverina encara més. Com s'acabarà tot plegat només ho saben ells –i potser ni ells– però no tinguin cap dubte que això ja no és una esquerda, és una falla de dimensions considerables que només s'acabarà amb l'expulsió dels diputats díscols (o ara o en la pròxima crisi que vindrà, perquè de votacions complicades en vindran d'altres) o bé fent que de tot aquest moviment que recull signatures n'acabi naixent alguna cosa. Allò que, si no fos que la sigla ja està ocupada, molts en diríem PSC. Ara l'aparell del partit té tots els ulls a sobre, i com que expulsar algú per haver sigut coherent amb el seu programa electoral fa molt lleig, s'estarà quietet una temporada. Se'n diu una situació de punt mort. Que no s'acabarà aquí. Les ferides en un i altre bàndol són molt grans i el fet que la guerra bruta (diguem-ne que psicològica) continuï és un símptoma que el PSC està davant una situació irreconciliable. Com acabarà? No ho sé, deia abans. Però si ara hagués de fer una aposta em jugaria les fitxes que, aquest cop sí, d'aquest grup díscol –al territori i al Parlament– en sortirà alguna cosa. Perquè de díscol no se'n pot ser eternament.

Darrera actualització ( Divendres, 31 de gener del 2014 02:00 )