El Punt Avui

Madrid, ‘déjà-vu'

31/01/14 02:00 ANTONI VIÑUALES
Europa està molt atenta i li exigirà polítiques i actituds serioses, i que estiguin a l'altura
del segle XXI

Molts dels primers assentaments humans es van produir a la vora dels rius o del mar. La fertilitat d'aquests indrets era ideal per al desenvolupament de l'home; la navegació proporcionava el transport que permetia anar més enllà... Va ser als ecosistemes terrestres més afavorits on de manera natural van néixer les ciutats i les regions més riques i influents, que, alhora, van generar conurbacions productives i creadores de riquesa. No és el cas de Madrid, que es va convertir en centre estratègic, econòmic i polític per atzar, primerament, i per interessos després. Ho explica a la clara Óscar Pazos en el seu llibre Madrid és una illa. L'Estat contra la ciutadania (Los Libros del Lince), del qual hem extret els paràgrafs següents:

“El caprici de Felip II, l'atzar històric i la voluntat dels governs militars de fer de Madrid el centre estratègic d'un país que s'havia de modernitzar per decret, van alimentar el monstre de l'actual hipercapital madrilenya, un estat ciutat que, si bé acull el 13% de la població espanyola i genera el 17% del PIB, concentra la pràctica totalitat de les grans empreses del país, els serveis estratègics, la banca, les empreses i serveis públics, les televisions, agències de notícies, dirigeix el trànsit aeri, ferroviari i marítim, planifica la investigació científca –tant és que sigui oncològica com oceanogràfica–. Governa la justícia, la policia, els serveis secrets, l'exèrcit i els serveis exteriors, conté els òrgans legislatius i executius que decideixen premis i honors públics, estableix normes ortogràfiques o de trànsit, administra el patrimoni nacional, s'erigeix en àrbitre de tota disputa o litigi jurisdiccional i, en definitiva, s'arroga la representació de tots els espanyols fins a les últimes conseqüències. [...] I, sense necessitat d'emetre un judici moral, es pot afirmar que aquest monopoli és la causa de tota mena d'ineficiències i desequilibris.”

“El desenvolupament de Madrid com a capital mai no va ser una conseqüència natural, inesperada o espontània. Va ser una política expressa, desitjada i fomentada, i la seva ineficàcia, els seus escassos rèdits, després del cost enorme d'elevar i sostenir Madrid al centre i al capdavant d'Espanya, més aviat van sorprendre. Però aquest fracàs no ha estat mai un argument per abandonar el centralisme, atès que, per contra, cada nou fracàs, cada nova fallida i decepció han nodrit un nou procés centralitzador més intens que l'anterior, ja que un Madrid incomunicat, provincià o modest en el seu abast podria representar l'aïllament i la debilitat del govern. [...] Però, tot i l'esforç polític i financer centralitzador, el país va continuar creixent d'una manera perifèrica, diversa, sobre nodes aliens a la capital, i la imatge de Madrid i de l'Estat va seguir sent la de l'endarreriment, l'aïllament i la ineficàcia.”

Les ribes del Manzanares i del Jarama no donaven per a gaire. I per compensar les carències d'un ecosistema amb poc potencial per esdevenir la City del sur d'Europa, els dirigents espanyols ho van fer tot per acostar a Madrid allò que la natura no li va atorgar: mar, rius o muntanyes... Germà Bel ens explica en el seu llibre Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid (Edicions La Campana) el recorregut per aconseguir convertir Madrid en el centre de gravetat d'Espanya. L'apoteosi, en les darreres dècades, va començar a partir dels quaranta, quan els centres empresarials establerts a Bilbao i Barcelona es van desplaçar a la capital; l'Estat va centralitzar a Madrid els grans monopolis i les empreses nacionalitzades; el clímax ha arribat amb la consagració de la xarxa radial de ferrocarrils: tot porta i acaba a Madrid-km 0. Madrid ha estat fins avui el preludi de la ciutat “total” somiada pels primers monarques borbònics i estimulada per l'establishment madrileny, format per grups polítics, financers, funcionarials i mediàtics locals –com el defineix Juan José López-Burniol–. L'establishment que ens engalipa amb el seu amor i servei a Espanya, però que tan sols mira pel seu estatus i la seva butxaca. La pèrdua de credibilitat, els continuats fracassos, el tarannà prepotent i impositiu de la capital davallen l'interès per Madrid, que ja nota la decadècia. Urgentment s'afanya en una forta recentralització, ja que sembla que és l'única “indústria” potent que pot generar per mantenir-se al cim de l'hegemonia a Espanya. Però la “perifèria” –que ha espavilat molt– vol el seu protagonisme i no més esforços, sacrificis i desdeny per nodrir l'estat ciutat que solament procura per ella mateixa. Recuperar la reputació que està perdent no serà pas una tasca fàcil. Ja no és tan sols entabanar novament Espanya amb les bondats del centralisme i altres tripijocs emocionals; ara Europa està molt atenta i li exigirà polítiques i actituds serioses, i a l'altura del segle XXI.

Darrera actualització ( Divendres, 31 de gener del 2014 02:00 )