El Punt Avui

Batega la hisenda pròpia

El govern presenta la finestreta única per gestionar impostos propis en 53 oficines ja existents

Mas vol que sigui la base de la futura agència tributària catalana

21/02/14 02:00 BARCELONA - IVAN VILA

L'única evolució anunciada és que la xarxa creixerà fins a les 152 seus


L'anunci es va fer amb la pompa i circumstància que atorguen els frescos de la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, i la presència del president, Artur Mas; els presidents de les quatre diputacions; la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. I si no fos pel context, que ho és tot, sobtaria la dimensió institucional de l'acte, despatxat sense permetre preguntes dels periodistes al final. Sobtaria perquè el que es presentava, stricto sensu, era, d'una banda, un nou portal d'internet, tributs.cat, amb enllaços a webs en què es podran fer gestions fiscals que ja s'hi podien fer abans i, de l'altra, la integració en una xarxa de finestreta única, batejada Tributs de Catalunya, de les quatre delegacions de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i 49 oficines propietat de les quatre diputacions que ja recaptaven els impostos locals dels municipis sense capacitat per fer-ho per si mateixos. Tot, tal com ja va avançar aquest diari el 10 de febrer .

Però el cas és que, més enllà de la unificació de la xarxa –que no inclou, per exemple, la gestió dels impostos municipals de Barcelona–, i la millora que ha de comportar en el servei al contribuent, el moviment, que segons el govern ha tingut un cost zero, suposa el primer pas del que l'executiu vol que acabi sent una futura hisenda pròpia que pugui recaptar tots els tributs que paguen els catalans. No només els locals (IBI, IAE, impost de vehicles) i els 1.709 milions que aquest any preveu ingressar la Generalitat provinents dels impostos cedits a Catalunya –el més important, el de transmissions patrimonials–, sinó els 70.000 queel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) calcula que podria recaptar si també gestionés tots els tributs que ara van directament a les arques estatals.

De moment, però, la maniobra és infinitament més modesta. De fet, l'única evolució que es va anunciar és que la xarxa creixerà fins a un total de 152 oficines, no pas perquè se'n creïn de noves, sinó perquè les diputacions en disposen d'un centenar que encara no hi ha hagut temps d'integrar. I el govern no vol fixar-se terminis per completar el procés, tot i que l'objectiu pactat entre CiU i ERC és tenir enllestida l'estructura bàsica de la hisenda pròpia aquest primer semestre.

De tota manera, el CATN va calcular que, per poder recaptar tots els impostos, una hisenda catalana necessitaria més de 7.000 empleats, i que ara, entre els 1.399 que ja treballen a les seus de l'ATC i la Diputació i els que la hisenda estatal té a Catalunya, sumen poc més de 5.000. A més, amb la incorporació d'aquests funcionaris estatals només s'hi podria comptar si la substitució de l'ens espanyol pel català es fes de manera consorciada, un escenari que, segons el consell, permetria completar el relleu en dos anys, però que, coneixent la posició del govern de Mariano Rajoy (i el PSOE), sembla tan poc viable com el suport del Congrés a la consulta. I l'escenari B, el de la unilateralitat, diu el CATN, només permetria disposar d'un sistema recaptatori prou eficient a molt llarg termini, i que hauria d'arrencar amb aportacions voluntàries dels ciutadans.

El govern, de moment, aspira a començar a recaptar dades facilitades de manera voluntària pels contribuents abans de l'estiu, tot i que d'això no se'n va fer cap esment ahir, anant com va la Generalitat amb peus de plom per evitar qualsevol moviment que pugui propiciar un recurs al Tribunal Constitucional que podria paralitzar el desplegament de la que, per l'executiu, és la més important estructura d'estat pendent de desplegar.

Mas, que, en virtut de la col·laboració entre govern i diputacions va apel·lar a l'esperit de la Mancomunitat, de la qual se celebra el centenari, va insistir en el caràcter “simbòlic” de l'acte i va considerar el d'ahir –concreció d'un conveni subscrit fa un any i mig– “un pas important, però intermedi” amb vista a “construir la hisenda pròpia de Catalunya a partir del que tenim”, un procés que per ell no constitueix “un desafiament a l'Estat”, sinó una “aposta per fer una Catalunya millor” mitjançant una agència tributària “integral i moderna” que “no ha de ser un calc” de l'estatal, “sinó quelcom més proper a la gent” per oferir “un millor servei” i combatre millor el frau en comptes d'apostar pel “caràcter repressiu” que va atribuir al fisc espanyol, centrat, va dir, “a esprémer la gent”.

L'oposició va ser lapidària. El diputat Santi Rodríguez va avisar que, si el PP detecta qualsevol pas que depassi les competències del govern, anirà als tribunals, tot i que ara només veu “pura escenografia”, mentre que el socialista Maurici Lucena, acusava Mas de “fer trampes” i el secretari general de C's, Matías Alonso, de “vendre fum”.

En tot cas, amb l'escàs marge de maniobra que té, l'enigma és com s'ho farà Mas per fer el salt de l'encara tímida malla embrionària estrenada ahir a aquesta ambiciosa agència tributària integral i modèlica que anuncia. El govern, per ara, manté el misteri.

Darrera actualització ( Divendres, 21 de febrer del 2014 02:00 )