El Punt Avui

El mètode Montoro

fórmula L'economista Ángel de la Fuente va ser ahir a Girona per explicar com es calcularan a partir d'ara les balances fiscals BAREM Diu que el finançament de Catalunya està en la mitjana del de les altres comunitats

01/02/14 02:00 GIRONA - JORDI NADAL
De la Fuente en una aula de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, ahir Foto: J.N.
Notícies de ...

De la Fuente veu el sistema de càrrega-benefici més equitatiu


La preocupació principal és la diferència entre les comunitats


El nou mètode per calcular les balances fiscals que pretén fer servir el Ministeri d'Hisenda situa el finançament de Catalunya en la mitjana de les comunitats –un 99,6% respecte a un punt de partida del 100%–. Ho va dir ahir en una visita a la Universitat de Girona (UdG) el professor Ángel de la Fuente, un dels tres experts que estan redissenyant el mètode de càlcul, que fins ara es basava en els fluxos monetaris i que volen canviar pel de càrrega-benefici –té en compte no només els diners que retornen, sinó també el benefici que cada comunitat obté de serveis comuns com ara la defensa i les ambaixades.

Desigualtats territorials

La preocupació principal de l'expert respecte als primers resultats obtinguts a través del nou càlcul és, precisament, la diferència que han trobat en el finançament entre territoris. Entre les comunitats més mal finançades –va esmentar el País Valencià, Múrcia i Andalusia, entre d'altres– i les que tenen un millor finançament –La Rioja i Cantàbria–, la diferència de finançament se situa entre els 25 i els 30 punts percentuals, afirma. El càlcul exclou les comunitats amb règim foral –el País Basc i Navarra–, de les quals va dir que “viuen en un altre planeta, perquè tenen molt més que qualsevol altra regió”.

Aquests desajustos entre comunitats representen aproximadament un terç dels saldos fiscals, i per l'economista “s'han de reequilibrar perquè vulneren el principi constitucional bàsic d'igualtat d'oportunitat en els serveis públics”. En la seva opinió “justifiquen un canvi en el sistema de finançament”.

Els altres dos terços de la diferència en els saldos fiscals són causats per les rendes de què disposen els ciutadans de les diverses comunitats. De la Fuente veu la discriminació raonable: “En aplicació de l'escala tributària comuna de l'IRPF, els més rics paguen més i els menys rics paguen menys, i ja està bé que sigui així”, considera.

Homogeneïtzar partides

Un dels arguments de De la Fuente per defensar el canvi en el sistema de càlcul de les balances fiscals és que, amb el mètode utilitzat fins ara, les comparacions entre comunitats “no eren possibles”. Va posar d'exemple el cas de la competència en policia i presons que té la Generalitat, i que la majoria d'altres comunitats no tenen: “Sense redistribuir les partides direm que l'Estat no inverteix res en seguretat a Catalunya, però que en transferències hi aporta molt més que a d'altres comunitats. Al nostre entendre és inexacte, i cal redistribuir la part de transferències de l'Estat per a la policia o les presons en les partides de seguretat.” D'aquesta manera, segons afirma, es veuran clarament on són els desajustos, “si és que n'hi ha”.

La metodologia proposada inclou la publicació de la informació que s'ha fet servir per elaborar el càlcul: “Fins ara es donaven tres xifres: total d'ingressos, total de despeses i saldo fiscal; amb el sistema nou es donaran tres-centes cinquanta variables, ordenades per grups, de les diverses partides que formen el saldo fiscal.”

De la Fuente considera que el sistema dels fluxos de benefici és més equitatiu perquè “les despeses comunes de l'Estat es reparteixen entre tots, fet que la Generalitat obvia en els seus càlculs”, assegura.

Aquesta diferència en la metodologia explica, segons ell, que el dèficit fiscal calculat per la Generalitat de Catalunya del 2010 sigui de 16.000 milions, i no els 11.000 milions que surten usant el sistema càrrega-benefici.

El professor hi va afegir que el sistema que ell i els seus dos col·legues, els professors Ramón Barberán i Ezequiel Uriel, proposen està encara en fase de concreció. Precisament ahir era a la UdG per explicar la metodologia a una vuitantena d'economistes. La seva intenció era recollir les impressions i valoracions dels seus col·legues sobre la proposta, i convidar-los també a un seminari monogràfic sobre la qüestió que es farà a Madrid a principi de març. Posteriorment, un cop definits tots els detalls de la metodologia, calcularan les noves balances fiscals sobre els comptes del 2011. Preveu que la informació estigui disponible a final de març o a principi d'abril. Va demanar als crítics que, abans d'acusar-los “de voler amagar coses”, es llegeixin el mètode que proposen.

L'economista va puntualitzar també el que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va dir sobre el nou càlcul: “S'ha malinterpretat”, assegura. De la Fuente va desmentir que es vulgui eliminar les balances fiscals. En aquest sentit, va dir que el que s'intenta “és tot el contrari, perquè es donarà més informació que abans, i ordenada”.

LES FRASES

Em preocupa el desequilibri entre les comunitats
No veig maltracte a Catalunya

Ángel de la Fuente
ECONOMISTA DE L'INSTITUT D'ANÀLISI ECONÒMICA (CSIC)

“El debat sobiranista continuarà”

L'economista va defensar que la nova metodologia serà “més ajustada” que la que s'ha fet servir fins ara. Va admetre, però, que el resultat final, que ha de permetre saber si l'Estat està espoliant Catalunya, no posarà fi a les reivindicacions sobiranistes. En aquest sentit, va dir que l'estudi tindrà una part objectiva “que vindrà de la disponibilitat de la informació i la bona organització, i serà perfectament neutral”, i una altra de subjectiva: “Lògicament la interpretació, l'anàlisi i les conclusions de les dades que recollim es prestaran a visions polítiques diferents, tot i partir de la mateixa informació.”

Darrera actualització ( Dissabte, 1 de febrer del 2014 02:31 )