El Punt Avui

Balances sense rigor ni transparència

El món empresarial carrega contra el canvi de metodologia que ha anunciat el ministre Cristóbal Montoro

01/02/14 02:00 BARCELONA - BERTA ROIG
Els empresaris critiquen el canvi en la metodologia de càlcul
Foment del Treball demana que també es publiquin les balances antigues
Notícies de ...

No ha generat sorpresa sinó més aviat indignació. Aquest és el sentiment generalitzat entre un empresariat que veu en el canvi de metodologia per al càlcul de les balances fiscals un moviment exclusivament polític que l'únic que aconsegueix, segons el president de la Cecot, Antoni Abad, “és generar una anomalia respecte d'altres països democràtics”. I és que aquest és l'argument més repetit entre els representants de la classe econòmica i empresarial. Els mètodes del flux monetari i del flux benefici –els acceptats fins ara per al càlcul de les balances- tenen una àmplia acceptació internacional i són els que utilitzen organismes internacionals com ara l'OCDE i la Unió Europea, i per tant l'única justificació que aguanta el canvi de metodologia és “desorientar sobre els resultats”, apunta el president de la Pimec, Josep González.

Desorientar perquè, tal com reconeixia el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, es vol evitar que el resultat que mostrin les balances fiscals doni arguments als independentistes. La solució, treure's de la màniga una nova metodologia que, entre d'altres coses, posarà sobre la taula aquella màxima tan feta servir en l'argumentari del PP que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris. “Si estan tan convençuts d'aquest nou mètode, que l'Estat espanyol demani a la Unió Europea que aquesta doni la informació sobre les transferències fiscals i el que rep cada territori membre per aquest nou sistema”, destaca el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.

Especialment crítics amb l'anunci de la nova metodologia es mostren també des de la patronal gironina Foeg. Miquel Gotanegra, vocal del seu comitè executiu, afirma: “El nostre territori pateix un dèficit en inversions enorme, que posa traves als esforços que fan les nostres empreses per ser punta de llança de l'economia i per això estem especialment preocupats.”

Igualment des de Tarragona el director de la Cepta, Xavier Borrell, hi veu “un clar intent per manipular la informació que hi ha al voltant de les balances fiscals, s'hi veu una voluntat clara per maquillar la realitat”.

I més enllà de qualsevol apreciació política, el que demostra l'anunci del govern, segons alerten els empresaris, és un pas enrere significatiu en transparència. “Tenim dret a saber com està contribuint cada comunitat i què està rebent; és un exercici de transparència que no es pot deixar de fer”, destaca el president de la Pimec. I en aquest mateix sentit Albert Pont creu que més enllà del conflicte entre territoris “com a ciutadans tenim dret a saber on van a parar els 52.000 milions d'euros que surten des de Catalunya”.

Més enllà de Catalunya.

El president de la Cecot va encara més enllà i destaca que l'anunci de Montoro hauria de generar crítiques també fora de Catalunya “perquè un empresari de Cadis o un empresari de Múrcia també s'haurien d'horroritzar quan des del govern se'ls diu el que poden llegir i el que no”. Ara bé, de moment cap associació territorial fora de Catalunya ha mostrat el seu desacord amb el tema i des de la CEOE el seu president, Joan Rosell, ha optat per callar.

Amb tot, qui sí que ha parlat és Foment. La patronal que presideix Joaquim Gay de Montellà ha demanat a través d'un comunicat mantenir el sistema de càlcul anterior independentment que se n'hi afegeixi un de nou. En aquest comunicat Foment destaca, a més, la necessitat de “resoldre el dèficit d'inversió pública a Catalunya acumulat any rere any, i l'insuficient finançament de la Generalitat per atendre els serveis que ha de prestar com a administració pública; és estratègic per assegurar la competitivitat de l'economia catalana”.

Per Joan Simó, president de la patronal de Lleida, la Coell, els “comptes públics regionalitzats” del PP suposen “tornar a l'Espanya franquista”. Simó, que alhora és president de la Cambra de Comerç de Lleida, va ser una de les veus que en la passada reunió del Consell de Cambres de Catalunya van demanar un pronunciament públic del món cameral català davant la proposta de l'executiu de Mariano Rajoy. De moment, però, ni el Consell de Cambres ni la Cambra de Barcelona han volgut manifestar-se sobre el canvi en els criteris de comptabilitzar les balances.


En primera persona Parlen els empresaris

“El finançament de Catalunya està dins la mitjana”

L'economista Ángel de la Fuente va presentar ahir, divendres, a Girona les línies mestres de la nova metodologia de càlcul de les balances fiscals que ultima el govern del PP. Segons el recercador del CSIC i artífex del nou model de càlcul, el finançament de Catalunya se situa dins la mitjana estatal.

De la Fuente té previst avançar a internet una primera versió de l'estudi de set-centes pàgines, que està previst que es presenti oficialment el mes de març vinent a Madrid. El recercador del CSIC també ha volgut contestar a la polèmica generada aquests dies afirmant que el nou mètode es basa en l'anterior i que en tot cas “aporta més detalls”.

Segons De la Fuente, l'objectiu és que “en comptes que apareguin queixes en abstracte que hi ha poca despesa, mirarem en quines partides exactament hi ha poca despesa”. L'estudi posarà de manifest, segons De la Fuente, que dos terços del desequilibri entre territoris s'explica pel fet que a les comunitats amb rendes més altes els ciutadans paguen més impostos; per exemple, paguen més a través de l'IRPF.

Darrera actualització ( Dissabte, 1 de febrer del 2014 02:00 )