El Punt Avui

OPINIÓ

Les balances fiscals de Montoro

02/02/14 02:00 DOCTOR EN ECONOMIA I PROFESSOR DE LA UB - EMILI VALDERO
És l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, Àustria, els EUA, el Canadà i Austràlia

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, feia mesos que anunciava que el mes de gener del 2014 publicaria les balances fiscals entre Catalunya i l'Estat corresponents al període de crisi econòmica 2008-2012 perquè, segons ell, d'aquesta manera es posaria fi a la fal·làcia dels sobiranistes sobre l'existència del dèficit fiscal. Molts economistes que hem treballat amb les balances fiscals estàvem esperant amb molt d'interès la publicació d'aquestes balances per poder valorar l'efecte de la crisi sobre l'enorme dèficit fiscal que any rere any suporta Catalunya.

Tot semblava indicar que l'anunci dels resultats de les balances fiscals es faria en la convenció que el PP va celebrar a Barcelona els passats 24 i 25 de gener, però no va ser així. En lloc de donar les balances fiscals i així poder demostrar la teoria del PP que no hi ha dèficit fiscal, Montoro va anunciar una altra cosa: que mai més es calcularien les balances fiscals!

Segons el ministre, les balances fiscals (un instrument de càlcul dels fluxos fiscals entre territoris utilitzat a tot el món i validat per les universitats més prestigioses d'Europa i de l'Amèrica del Nord) només serveixen per “realitzar greuges comparatius entre comunitats” i que per evitar això, es calcularan uns “comptes públics regionalitzats que donaran informació sobre la inversió per ciutadà”.

El passat 28 de gener, el ministre Montoro va afirmar en una entrevista a Radio Nacional de España que “no hi ha cap discriminació fiscal de Catalunya, perquè qui paga impostos són les persones i no els territoris i, com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els contribuents de qualsevol altre lloc”. La falsedat d'aquest argument és que ignora deliberadament que l'activitat econòmica de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses, moltes de les quals no dirigides a individus concrets (com podria ser cobrar una pensió, una beca o un subsidi d'atur), sinó que són despeses en infraestructures territorials, com ara carreteres, ferrocarrils, aeroports, hospitals, etc. L'afirmació anterior del ministre Montoro només té en compte el vessant dels ingressos de l'Estat i deixa de banda on es concreta la seva despesa, especialment la d'inversió, i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments. Catalunya està molt perjudicada per l'Estat espanyol per la manera com distribueix la despesa, no perquè es discrimini individualment els catalans a l'hora de pagar els nostres impostos. És obvi que l'IRPF i l'IVA els paga tothom igual a tot arreu. La forma correcta de fer l'anàlisi de la incidència territorial de l'activitat econòmica de l'Estat és tenint en compte simultàniament tant els ingressos com les despeses. Això es fa mitjançant les balances fiscals, que és l'instrument comptable que es fa servir a Alemanya, Àustria, els EUA, el Canadà i Austràlia, no amb uns “comptes públics regionalitzats” fets a mida per donar unes xifres manipulades que interessin políticament al PP.

Està clar que, si les balances fiscals del període 2008-2012 fossin favorables a l'Estat espanyol, Montoro i el PP les haurien utilitzat com a arma política contra el sobiranisme. Això confirma el que la Generalitat ja ha calculat i el que molts economistes ja sabíem: que el dèficit fiscal és crònic, excessiu i que suposa un greu llast per al progrés i el desenvolupament de Catalunya.

Darrera actualització ( Diumenge, 2 de febrer del 2014 02:00 )