El Punt Avui

Espanya sí que acceptaria l'ingrés d'Escòcia a la UE

Margallo admet la validesa del pacte polític entre Londres i Edimburg

La seva cautela retòrica anul·la l'argument diferencial entre el cas escocès i el català

04/02/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
José Manuel García-Margallo, ahir a Madrid amb Georges Chikoti, ministre d'Exteriors del Senegal Foto: J. C. HIDALGO / EFE.

De grat o per força, o, senzillament, limitant-se a admetre el pes de la realpolitik, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va afirmar ahir, en una entrevista a l'influent diari britànic Financial Times, que l'Estat espanyol no s'oposaria a l'ingrés d'Escòcia a la Unió Europea si obtingués la independència del Regne Unit en el referèndum del 18 de setembre.

Amb matisos, i posant tota mena de condicionals, fins i tot emfasitzant que els casos de Catalunya i Escòcia són “fonamentalment diferents”, García-Margallo assegurava que “si Escòcia s'independitza de conformitat amb els procediments legals i institucionals” –que en aquest han estat fixats per l'Acord d'Edimburg, signat l'octubre del 2012 entre els governs britànic i escocès–, i Edimburg sol·licita l'admissió a la UE, “la sol·licitud pot ser considerada.”

La cautelosa retòrica emprada pel titular d'Exteriors del govern Rajoy denuncia, de fet, el que tracta de negar. Que les úniques diferències entre el cas català i escocès són, de fet, diferències entre el govern britànic i l'espanyol: un negocia políticament, i arriba a acords perquè els ciutadans d'Escòcia s'expressin, i l'altre, de moment, nega aquesta possibilitat. A Madrid, ahir es reaccionava a la repercussió de l'entrevista assegurant que Espanya actuaria en sintonia amb Westminster. Per l'Acord d'Edimburg, Londres s'obliga a col·laborar amb Escòcia si el referèndum té un resultat afirmatiu. Aquest aval britànic implicaria també no posar-hi impediments davant Brussel·les.

Des de Catalunya, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va matisar les paraules del seu ministre, que, segons ella, volia dir que “valorarà” la petició d'Escòcia. Des de CDC i ERC, Josep Rull i Alfred Bosch van afirmar que la legalitat del procés escocès és aplicable al català i van acusar el PP de tenir un discurs fal·laç. Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, va demanar a García-Margallo que “aclareixi” les seves declaracions.

La viabilitat econòmica, garantida

En un altre article d'ahir, el mateix Financial Times s'encarregava de desfer un dels grans mites de l'unionisme, molt més de l'espanyol que no pas del britànic: la inviabilitat d'un nou estat segregat d'un d'existent. Respecte a Escòcia, el diari assegurava que “preeminents especialistes de tots dos camps [del sí i del no] accepten que té tots els ingredients per ser un estat viable”. “Una Escòcia independent –es llegia al text– també començaria amb les finances estatals més sanes que la resta del Regne Unit. I, en consonància amb un argument recurrent del Partit Nacional Escocès (SNP), el diari reproduïa el comentari d'un economista, James Knightley, gens significat pel seu independentisme, que assegurava que “el major control sobre la seva economia constituiria un avantatge real per a Escòcia”. Ras i curt, el que vol l'SNP.

Darrera actualització ( Dimarts, 4 de febrer del 2014 02:00 )