El Punt Avui

Jutges i fiscals donaran suport al dret a decidir

Juristes en actiu a Catalunya s'organitzen per difondre un document que avala la legalitat d'una consulta

Membres del ministeri públic haurien rebut pressions perquè no s'hi adhereixin

04/02/14 02:00 BARCELONA - J. PANYELLA / Ò. PALAU
Vestíbul del Palau de Justícia de Barcelona, seu de l'Audiència i del TSJC Foto: JUANMA RAMOS / ARXIU.
Notícies de ...

Pas important, punt d'inflexió, en el procés sobiranista que viu Catalunya, amb la presa de partit d'alts funcionaris de l'Estat. Un grup de juristes, jutges i fiscals en exercici al país s'estan organitzant per presentar un document de suport al dret a decidir, que segons ha pogut saber aquest diari podrien fer públic a final d'aquesta setmana o principi de la vinent. Un esborrany del document, que pretén arribar a rebre un centenar de signatures de suport, és a hores d'ara damunt de la taula de diversos magistrats per acabar de fer-hi aportacions i afegir-hi el seu nom.

La proposta va sorgir d'un grup d'entre vuit i deu juristes que es van reunir a mitjan gener per posar en marxa el manifest. La idea és doble: no només s'està preparant un cop d'efecte en forma de pronunciament explícit per la legalitat del dret a decidir, sinó que també es vol elaborar un conjunt de documents de caràcter més tècnic amb argumentari legal sobre la legitimitat de Catalunya com a subjecte del dret a l'autodeterminació. El manifest subscriurà així les cinc vies constitucionals per fer la consulta que ja ha assenyalat l'Institut d'Estudis Autonòmics i que el Consell Assessor per a la Transició Nacional s'ha fet seves, amb el valor afegit que ara ho avalen jutges i fiscals en actiu. A més, hi afegirà base jurídica a partir de principis que conté la mateixa Constitució.

Entre els impulsors hi ha magistrats de diverses seccions de l'Audiència de Barcelona, i també s'hi han implicat jutges de la jurisdicció social i penal. Entre els fiscals a qui s'ha sondejat perquè hi afegeixin la seva signatura n'hi ha de la ciutat de Barcelona i d'altres de comarques. No tots els signants són catalans, fet que tampoc no és estrany si es té en compte que la majoria dels jutges en exercici al país vénen d'altres parts de l'Estat.

La participació de representants del ministeri públic en la iniciativa sembla, a hores d'ara, més compromesa. Segons sembla, alguns dels fiscals haurien rebut pressions de superiors perquè s'abstinguin de participar en el debat sobre el sobiranisme, i a hores d'ara el més probable és que declinin fer-hi costat. La possibilitat de rebre alguna sanció tindria a veure també amb el canvi d'actitud d'aquests fiscals, segons han explicat a aquest diari fonts pròximes al grup de juristes que impulsa la iniciativa. Els jutges és més complicat que puguin rebre pressions, ja que tenen més marge de maniobra pel principi d'independència judicial, tot i que tenen limitada la militància política, i interpretat així podrien arribar a rebre algun tipus de sanció reglamentària del Consell General del Poder Judicial.

En l'àmbit de la fiscalia hi ha un precedent important de pronunciament públic en relació amb el dret a decidir. Va ser el cas de l'exfiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol, que va defensar el dret dels ciutadans catalans a participar en un referèndum. Les seves paraules li van comportar l'obertura d'un expedient per part de la fiscalia general de l'Estat. Rodríguez Sol va fer el pas de presentar la dimissió abans que el destituïssin els seus superiors jeràrquics.

LA DATA

06.02.14
Dijous
es reuniran els impulsors del manifest amb la idea de donar-li el vistiplau intern final abans de fer-lo públic.

LA XIFRA

5
vies legals
s'han assenyalat per fer una consulta constitucional. El manifest les avalarà i hi afegirà argumentació.

Les veus del Col·lectiu Praga

El grup de juristes que s'està configurant a favor del dret a decidir s'afegeix al que és en l'àmbit acadèmic el Col·lectiu Praga, format per una cinquantena de professors i catedràtics de diverses especialitats del dret de les universitats catalanes, entre els quals hi ha els degans de les facultats de la UPF, la UAB i la URV. El col·lectiu, que justifica el nom per l'exemple que la ciutat txeca va suposar al llarg del segle XX per les iniciatives a favor de l'autodeterminació i la separació amistosa dels pobles, es va presentar al setembre amb un objectiu semblant: avalar la tesi que la Constitució no prohibeix pas el dret a decidir. El grup defensa que la consulta és tan legítima com constitucional, i que no cal modificar res per poder-la convocar, ja que només depèn de la voluntat política.

Des del seu naixement, el grup està amatent i respon les principals declaracions públiques que arriben en sentit contrari, i emet informes i textos d'opinió per als mitjans de comunicació. A més, els seus membres participen en tot de xerrades i taules rodones arreu del país.

Darrera actualització ( Dimarts, 4 de febrer del 2014 02:42 )