El Punt Avui

Montoro fa marxa enrere i publicarà les balances fiscals

El Ministeri d'Hisenda rectifica però matisa que s'inclouran dins dels nous comptes públics regionalitzats

Segons l'Estat, Madrid, Catalunya i Andalusia són les comunitats on més ha gastat

05/02/14 02:00 BARCELONA - REDACCIÓ
El titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a la dreta, junt amb el seu homòleg català, Andreu Mas-Colell, el mes passat a Barcelona Foto: ARXIU.

Anunci de rectificació a darrera hora del vespre, atribuint-ho a una mala interpretació. Així resolia ahir el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques la polèmica que va esclatar fa deu dies, quan el titular, Cristóbal Montoro, anunciava que no es publicarien les balances fiscals i que es canviaria el sistema per uns nous comptes públics regionalitzats. Ahir, amb veus crítiques dins del mateix PP, Montoro feia marxa enrere i anunciava que finalment es publicaran les balances fiscals, però que aquestes formaran part dels comptes públics encarregats a un grup d'experts. Montoro va anunciar fa dies la presentació d'una nova eina més àmplia que les anomenades balances fiscals, que imputen territorialment els ingressos que el sector públic obté en una comunitat i les despeses que efectua en la mateixa, calculant d'aquesta manera el saldo fiscal resultant. La intenció d'Hisenda, deia, era oferir una fotografia més de la despesa de l'Estat en el conjunt dels territoris, abolint així les balances fiscals que, segons el titular d'Hisenda, era utilitzada pel sector sobiranista per fer campanya al seu favor i demostrar un greuge inexistent. Una altra forma de frenar la demostració a les balances del dèficit català, ja que aquest instrument bàsicament el que fa és comptar què aporta cada comunitat al conjunt de l'Estat i què hi rep en retorn.

La publicació de les balances és una reclamació reiterada de la Generalitat de Catalunya, a la qual s'han afegit també altres governs autonòmics com el balear, governat pel PP. Ara, les balances s'inclouran en el nou sistema.

A més de tenir el grup d'experts, el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques vol recollir l'opinió de la comunitat acadèmica sobre la metodologia de càlcul d'aquests comptes regionalitzats. Des d'ahir, la web de l'Institut d'Estudis Fiscals publica el document amb la proposta metodològica i les dades que s'utilitzaran per al càlcul del sistema de comptes públics.

Segons aquestes xifres, l'Estat va gastar el 2011 a la Comunitat de Madrid un total d'11.500 milions d'euros, a Catalunya 8.114 milions i a Andalusia, 7.500, les tres amb majors xifres en termes absoluts, segons les dades recopilades pels experts. El que no diuen aquestes dades és què van aportar aquestes comunitats ni si aquest volum de diners va retornar a aquests territoris amb un saldo negatiu o positiu.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, havia registrat tot just divendres a la cambra baixa una petició per reclamar tota la documentació necessària que depèn de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat per calcular les balances fiscals. Com feia habitualment, la Generalitat ha estat sol·licitant aquestes dades des de fa un any per poder fer el càlcul propi de les balances amb caràcter anual. Per primera vegada, però, l'executiu espanyol s'ha negat a enviar aquesta informació, consistent sobretot en l es obligacions i inversions reals reconegudes per l'Estat de manera regionalitzada.

Duran havia denunciat la manca de transparència i opacitat en no fer públiques les bases de dades utilitzades, els criteris i els mètodes de càlcul.

No entenc com és que el govern de la transparència ara diu que no publicarà les balances fiscals
Esperanza Aguirre
PRESIDENTA DEL PP DE MADRID
Vull que es publiquin les balances fiscals, perquè el ministre es va comprometre
a fer-ho
José Ramón Bauzá
PRESIDENT DEL GOVERN BALEAR

Un mètode que havia causat malestar també al PP

La decisió del titular del Ministeri d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de no publicar les balances fiscals no havia agradat ni als del seu partit, el PP. Ahir va ser la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, qui va criticar obertament la decisió. Va ser en una entrevista al programa Els matins de TV3, on va reclamar la publicació de les balances fiscals. Però no pels mateixos motius que ho fan els partits catalans: “Aquí es creu que és per Catalunya, però jo crec que és per Madrid”, ja que, segons va dir, s'està retallant a Madrid, tot i que la recaptació ha crescut. Aguirre considera que la publicació de les balances fiscals desmentiria l'espoli a Catalunya. “Espanya ens roba és un eslògan que ha calat i contra això s'han de publicar les balances fiscals”, hi va afegir Aguirre, que va insistir que no entén com és que “el govern de la transparència” diu que no publicarà les balances fiscals.

També el president del govern balear, José Ramón Bauzá, es va rebel·lar contra l'incompliment de l'executiu de Rajoy. “Tant m'és com ho diguin, però que ho publiquin”, va afirmar. És clar que el motiu era posar de relleu que, amb les balances, es demostraria que les Balears són a la cua de l'Estat.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va celebrar la petició dels dirigents del PP i va ironitzar sobre “l'independentisme” de Bauzá i Aguirre per haver-ne demanat la publicació. “La transparència no hauria d'espantar mai ningú. I la transparència vol dir conèixer la realitat”, va concloure.

Darrera actualització ( Dimecres, 5 de febrer del 2014 02:00 )