El Punt Avui

Camí iniciat per al 150.2

Els partits aposten per fer el debat sobre la petició del Parlament

12/02/14 02:00 BARCELONA - D. BRUGUÉ

L'Estat repeteix que no hi haurà consulta, tot i que ofereix diàleg


La petició perquè l'Estat traspassi a la Generalitat la competència per a la convocatòria del referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució i poder fer la consulta sobiranista es debatrà al Congrés, probablement a principis d'abril. La mesa va acceptar ahir la tramitació de les dues proposicions de llei –una de signada pels portaveus dels tres grups de CiU, ERC i ICV, i l'altra pels 22 diputats dels grups– que complementen també la petició aprovada el 16 de gener pel Parlament de Catalunya en el mateix sentit. Ara, el govern espanyol té un mes per presentar al·legacions. Es pot oposar a la tramitació –té dret de vet– si implica un augment de la despesa o la disminució dels ingressos pressupostaris. Fonts de l'executiu espanyol van donar a entendre ahir que no es farà ús del dret de vet.

Aquestes dues proposicions de llei tenen l'avantatge que es podrien debatre abans de la presentada pel Parlament. Segons els partits, són una xarxa de seguretat a la qual renunciarien si el PP prioritza la petició del Parlament i aquesta es pot debatre abans de l'estiu. Els textos són idèntics però la formulació del debat canvia. Si es debat una proposta dels grups, el Parlament en queda exclòs i són els representants al Congrés dels grups que la signen (CiU, ERC i ICV-EUiA) els que la defensarien. Si es debatés la proposició del Parlament serien tres diputats de la cambra catalana els encarregats de fer-ne la defensa.

La prioritat, la del ple

Les formacions consideren indispensable debatre la proposta presentada per la cambra catalana perquè això tindria més pes polític que no pas si el que es debat és alguna de les dues proposicions dels partits. Però la condició és que es tractés abans de l'estiu, tot i que ara per ara no entraria en el calendari del Congrés fins al setembre. Si l'executiu de Mariano Rajoy s'hi avingués, doncs, les dues iniciatives dels partits es retirarien. Les negociacions amb el govern espanyol sembla que anirien ben encarrilades perquè el debat que es faci sigui a partir de la proposició del Parlament. El principal dubte és si es farà abans o després de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. El resultat, però, no ofereix gaires dubtes, i, encara que es tracti en seu parlamentària la demanda, les possibilitats que s'aprovi són nul·les.

En aquest sentit, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ho tornava a deixar ahir clar. Descartava de nou una reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy. “No està en els nostres plantejaments en aquest moment”, va dir. La seva declaració d'intencions va anar més enllà i fins i tot va advertir Mas de la situació en què està: un carreró sense sortida. Per això va reiterar la seva voluntat de negociar, però només sota les seves condicions i del que considera assumible. “Es pot dialogar i arribar a acords dintre de la Constitució, però la consulta no és un assumpte a acordar. No entra en el nostre ordenament i hem de respectar el dret del conjunt dels espanyols”, va concloure. I és que, per ella, el pacte assolit al desembre entre CiU, ERC, ICV i la CUP és el contrari a construir el diàleg, perquè la Generalitat és conscient, que “cap govern, i aquest no serà una excepció, pot aprovar una consulta que no entra en els marges de la Constitució. No vol i no pot fer-ho”, parafrasejant Rajoy.

Rajoy: “Amb la sobirania nacional no s'hi juga”

Pot parlar i escoltar, però ell no jugarà amb la sobirania nacional. I qui estigui interessat a parlar, que ho demani, i “a mi no se m'ha demandat res”. Aquesta va ser la reacció d'ahir del president espanyol, Mariano Rajoy, quan se li va preguntar pel conflicte català, i va fer com si no estigués informat del que es demana des de Catalunya, tret del que sap per la premsa. El diàleg que ell diu que està disposat a mantenir, però, es refereix a qüestions d'empreses catalanes, relacions comercials i dificultat dels mercats i pagament a proveïdors. Però res que tingui a veure amb les aspiracions nacionalistes, perquè no és la seva competència, sinó “la de tots els espanyols”.

També es va referir a la situació de Catalunya el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per criticar els experts i acadèmics que es presten a jocs polítics i que arriben a conclusions esbiaixades basades en “treballs falsejats científicament”.

Darrera actualització ( Dimecres, 12 de febrer del 2014 02:00 )