• 16 feb. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • JORDI BARBETA Barcelona

Mas posa en marxa la hisenda pròpia

El president inaugura dijous la principal “estructura d’Estat” amb què vol exercir la sobirania fiscal

ESTRUCTURA D’ESTAT? La xarxa Tributs de Catalunya aspira a recaptar tots els impostos LA FILOSOFIA La fiscalitat catalana anteposa la confiança en la contribució a la repressió

Desde la página 1 La hisenda catalana arrencarà definitivament el dia 20 de febrer. El Govern català prepara un acte solemne en què el president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà Tributs de Catalunya, una xarxa interconnectada amb un sistema operatiu propi de 53 oficines de recaptació (una quantitat ampliable a 150) i distribuïdes per tot el territori català. Aquest és el naixement de “l’estructura d’estat” que aspira a exercir la sobirania fiscal. Per començar la hisenda catalana ja gestiona prop de 2.000 milions d’euros en impostos i hi col·laboren al voltant de 1.400 empleats públics.

ORIOL MALET

D’entrada, la nova administració tributària de Catalunya gestionarà els impostos tant de les diputacions com de la Generalitat mateix, fruit del conveni firmat el setembre passat, però a partir d’ara ja funcionaran amb un dispositiu logístic capaç d’assumir l’objectiu polític de recaptar i gestionar tots els impostos que paguen els catalans, ja sigui després d’un acord amb l’Estat o bé perquè Catalunya assumeix la condició d’Estat. L’informe que al seu moment va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional ja assenyalava, en la primera conclusió, que “no és possible arribar a ser un Estat sense disposar de la capacitat de gestionar els impostos que paguen els ciutadans”.

La iniciativa de crear la hisenda pròpia catalana és un compromís adquirit pel Govern de la Generalitat i que figura en el pacte de legislatura establert amb Esquerra Republicana de Catalunya. El Consell Assessor per a la Transició Nacional va fixar en el segon informe el full de ruta per crear una administració tributària de nou encuny en el disseny de la qual han col·laborat experts catalans que al seu dia van estar vinculats a l’administració tributària dirigida per Madrid.

La nova hisenda catalana es justifica políticament i jurídicament com un instrument de la lluita contra el frau fiscal, un objectiu vàlid en qualsevol circumstància política i amb la conveniència de “facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents”, tal com diu l’article 204.3 de l’Estatut. Fonts governamentals asseguren que “el nostre model d’hisenda catalana és tan vàlid per a una Catalunya autònoma com per a una Catalunya convertida en Estat, sigui o no sigui independent”.

Tanmateix, mentre no hi hagi un acord polític entre els governs català i espanyol, els contribuents catalans hauran de continuar presentant les declaracions i pagar els principals impostos (IRPF, IVA, Societats, etcètera) a l’agència tributària estatal. Fins ara unes 600 persones han volgut pagar els impostos a l’administració catalana –i no pas a l’estatal– però ha resultat un gest més simbòlic que real, ja que l’administració catalana els ha hagut de reingressar immediatament a l’agència estatal precisament perquè els contribuents no incorreguessin en una infracció.

La creació de la hisenda catalana ha xocat amb alguns obstacles que han portat el Govern a prendre una decisió estratègica: no reproduir a Catalunya el model espanyol de fiscalitat, sinó substituir-lo per un altre de “menys costós i més eficient”. La hisenda catalana no podia ser una còpia substitutòria del sistema tributari espanyol per quatre motius principals: el Govern no disposa dels recursos necessaris per construir una hisenda com l’espanyola; tampoc no té temps, tenint en compte el ritme amb què s’està desenvolupant el procés sobiranista; a més a més no disposa de prou personal i, last but not least, no ha trobat una actitud de col·laboració per part de l’Administració central.

El Govern espanyol, i malgrat el que disposa l’Estatut en aquesta matèria, monopolitza la informació relativa als contribuents. També ha influït en l’estratègia de canvi de model la constatació tècnica que el sistema espanyol és comparativament amb els dels veïns europeus el més ineficient des del punt de vista del frau fiscal, superior al 20%.

Per implementar la nova hisenda catalana, els tècnics del Govern han copiat en part sistemes aplicats als països escandinaus i a Austràlia i Nova Zelanda, que són els que registren un índex de frau més baix. “La filosofia és completament diferent –comenta un alt càrrec del Govern– ja que el sistema espanyol posa l’èmfasi en la imposició i la repressió, mentre que als països amb menys frau fiscal la filosofia del sistema es basa en la confiança i la contribució”, aclareix.

Una de les característiques específiques del nou sistema català de fiscalitat, segons la previsió dels tècnics que hi han treballat, serà la cooperació entre el sector públic i el sector privat. Així, l’administració tributària catalana disposarà d’una plantilla d’empleats públics especialitzats, però els tècnics que han participat en l’organització de la hisenda pròpia es decanten per aprofitar, “en benefici de l’interès general”, la xarxa de gestories i assessories fiscals que intervenen en el funcionament d’un sistema basat en “l’auto liquidació, auto fiscalització i autocorrecció”, que pretén “considerar el contribuent com un client i inspector de si mateix”.