El Punt Avui

CAMÍ D'ÍTACA

El TC que digui el que vulgui

17/02/14 02:00 JORDI GRAU
Una protesta, al 2008, contra el que podia fer el Tribunal Constitucional, carregar-se un Estatut referendat pel poble. Foto: ACN.
Què n'hem d'esperar d'un tribunal que es posa a discutir si Catalunya és o no és i si els catalans podem o no decidir?

Diuen tota aquella gent de bona fe que potser no era independentista, o que no era independentista del tot, que tot va començar quan el Tribunal Constitucional espanyol es va carregar l'Estatut del 2006, l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya per una gran majoria, que va ser passat pel ribot del Congrés dels Diputats sota la inspiració de l'impresentable jacobí que és Alfonso Guerra i que els ciutadans de Catalunya van ratificar en referèndum. Diuen, doncs, que tot el procés que ara vivim va començar llavors, i tot i no estar-hi del tot d'acord, sí que crec que aquell dia es van trencar els pocs llaços que feien possible un enteniment amb l'Estat espanyol per recuperar, i no del tot, l'esperit del 78 amb què es va construir una Constitució sota l'amenaça dels poders fàctics, és a dir, exèrcit i empresaris. Aquella imatge dels magistrats a la plaça de toros fumant-se uns havans va ser la imatge perfecta de l'Espanya que ens vol amb el cap cot i la cartera a punt perquè ens la buidin. Perquè sí, crec que hi ha espoli, que ho saben i que l'única cosa que els interessa és mantenir-lo, perquè sense aquest espoli als catalans –i també a d'altres– no podrien tirar endavant com a Estat en les actuals condicions. Doncs bé, aquell tribunal, canviat, que ara presideix un que va ser militant del PP i que no és gens sospitós de neutralitat, o sigui que és parcial del tot perquè és espanyol abans que tribunal, ara delibera sobre si els catalans, mitjançant el nostre Parlament, podem decidir que som o no som sobirans. Mirin, doncs sí que ho som, i precisament perquè ho som és gairebé un insult a la intel·ligència el fet que vostès ho puguin discutir. Perquè seran jutges i juristes, però vostès no poden decidir si els catalans som o no som una nació i si tenim dret a sentir-nos sobirans, com tampoc no poden decidir sobre si el sol surt per l'est o bé per l'oest. Surt per l'estat i punt.

És això. Qui confiï en aquest tribunal vol dir que encara no entén les condicions del negoci al qual estem lligats. Ens volen com a gent laboriosa, emprenedora, locomotora, el que vulguin, sempre i quan ells estiguin al comandament del tren i siguin els qui cobrin els bitllets. O sigui que ens volen de locomotora si abans hem passat per caixa. Potser és una lectura simplista, però crec que l'hem de tenir clara. Digui el que digui el Tribunal Constitucional, Catalunya és una nació, que té una llengua pròpia i uns ciutadans que tenim dret a decidir el nostre futur.

Darrera actualització ( Dilluns, 17 de febrer del 2014 02:00 )