• 17 feb. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSÉ MARÍA BRUNET Madrid

El TC s’encalla amb Catalunya

El sector conservador, disposat a la transacció política perquè la declaració sobiranista s’anul·li

Res no és igual, però tot s’assembla. El Tribunal Constitucional (TC) s’ha encallat una altra vegada amb Catalunya. Com va passar amb la sentència de l’Estatut. Tot i que ara no s’esperarà tant per dictar la decisió –llavors va trigar quatre anys i mig– ni hi haurà la guerra de recusacions que aquella vegada es va produir entre els magistrats. Però el problema de fons és el mateix. La qüestió catalana se li entravessa fàcilment, al Constitucional, és un afer que l’obliga a rumiar indefinidament, una matèria que no pot assimilar ràpidament i que se li fa gairebé impossible de digerir.

Aquesta vegada el debat està sent molt polític. I les ofertes de solució que intercanvien els magistrats conservadors i progressistes, també. El primer d’aquests blocs té majoria, però ajustada. Són sis magistrats, tots partidaris d’una sentència que consideri que la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de l’any passat vulnera la Constitució i, per tant, ha de ser anul·lada. A canvi d’un pronunciament net, rotund i clar en aquest sentit, el bloc conservador està disposat a fer concessions àmplies en el terreny declaratiu i literari.

El bloc progressista, en canvi, no vol cedir amb aquesta mena de propostes i fins ara s’ha mostrat irreductible. Accepta plantejar-se la constitucionalitat de la declaració sobiranista, però no per anul·lar-la, sinó per considerar que té unes efectes innocus, per falta de tota transcendència jurídica si no va seguida d’actes materials a favor de la independència de Catalunya. En altres paraules, aquest bloc creu que el text del Parlament sobre la sobirania política catalana no pot ser declarat contrari a la Constitució perquè no comporta un fet concret d’exercici d’aquesta emancipació o autodeterminació a què es diu que s’aspira.

Les posicions respectives són, per tant, molt llunyanes, aparentment irreconciliables, perquè són molt oposades. Amb la paradoxa afegida que la ponent de la sentència sobre la declaració sobiranista, Adela Asúa, vicepresidenta del Constitucional, s’ha posat al costat de la minoria, perquè el seu text advoca per refusar el recurs del Govern espanyol. Malgrat això, Asúa no vol llançar la tovallola i continuarà buscant una sortida que eviti resoldre l’afer per sis vots a favor del recurs del Govern central contra cinc dels partidaris de no anul·lar la declaració del Parlament, que és la situació que hi ha ara.

El que ningú no s’imagina és com podria aconseguir aquesta quadratura del cercle al Constitucional. Es veu tan inabastable, la porta de sortida per a les deliberacions, que no es pot descartar la possibilitat d’un canvi de ponent.