El Punt Avui

VUITS I NOUS

Sant Hipòlit

19/02/14 02:00 MANUEL CUYÀS
ANTHONY GARNER
Altres articles de l'autor

Llegeixo que Sant Hipòlit de Voltregà és el poble on pengen més banderes independentistes, fins al punt que ha guanyat el rècord en una competició que no sabia que se celebrés. Suposo que l'èxit és degut al fet que Sant Hipòlit és un poble petit –de fet, és un dels que tenen el terme municipal més exigu de tots els de Catalunya–, cosa que deu afavorir la complicitat i la competitivitat entre veïns. A ciutat és diferent. Al balcó de davant de casa van penjar l'Onze de Setembre de fa dos anys una estelada –visible des d'on escric això– i d'allí no s'ha mogut, fins ara. La renta la pluja, l'eixuga el sol i quan arriba un altre Onze de Setembre o Sant Jordi rep la companyia d'una bandera més gran, de treure i posar, per emfatitzar la data. Amb les banderes insistents als balcons passa com amb els quadres del menjador, que de tant ser-hi al final no els veus. Al carrer de casa no hi ha cap més bandera que aquesta, estelada o no. En altres de més estrets, menys circulats i menys comercials, carrers de veïnat, passa com a Sant Hipòlit i se'n veuen més.

De Sant Hipòlit de Voltregà en tinc unes referències. Un dia m'hi vaig aturar per passejar-me per un mercat molt animat, visible des de la carretera. Em sembla que hi vaig comprar una cosa, no ho sé. En una sortida turística feta fa molts anys a Grècia vam coincidir amb una jove parella en viatge de nuvis molt enamorada, molt prima i molt tímida que ens van dir que eren de Sant Hipòlit. Si no tenen néts els deu faltar poc, i des de llavors cada cop que passo per Sant Hipòlit hi penso.

La tercera referència és estrambòtica. Als anys vuitanta, un càrrec del PSC em va explicar que amb altres coreligionaris havia anat a Sant Hipòlit convidat per l'alcalde, també socialista, per assistir a un número privat d'Albert Boadella contra Jordi Pujol i el nacionalisme. Boadella s'havia refugiat a Sant Hipòlit després de l'escàndol de Teledeum. El càrrec me'n parlava encara enriolat i com si per un moment li hagués passat el disgust que el seu partit no governés la Generalitat. Una mena de sublimació, que diria la psicologia.

L'última referència surt als llibres d'història. El gener del 1714, en plena guerra de Successió, els veïns de Sant Hipòlit es van veure involucrats en els anomenats Fets de la Gleva, una matança de les tropes borbòniques sobre la població que se'ls resistia. El record d'ara fa tres-cents anys és més fort que res i fa penjar més banderes que a cap altre lloc.

Darrera actualització ( Dimecres, 19 de febrer del 2014 02:00 )