• 21 feb. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • JUAN CARLOS MERINO Madrid

Rubalcaba no votarà més propostes que agreugin el xoc amb Catalunya

PSOE i PSC pacten blindar-se davant l’amenaça del debat de política general

“No jugarem al gat i a la rata mai més”, va concloure el líder del PSOE després de votar la moció d’UPyD

“No jugarem al gat i a la rata mai més”, va prometre ahir Alfredo Pérez Rubalcaba, acompanyat pel coordinador dels diputats del PSC al Congrés, Albert Soler. Ho va fer en una compareixença pública, per donar més transcendència al compromís, al final de la reunió que el líder del PSOE va mantenir amb la direcció del grup socialista per segellar el pacte prèviament assolit amb el PSC i que implica “no tornar a acceptar més trampes parlamentàries” com la que de nou va estendre la líder d’UPyD, Rosa Díez, amb la seva moció contra el “pla secessionista” de Catalunya.

DANI DUCHRubalcaba i Albert Soler van explicar l’acord entre PSOE i PSC

“Ens hem blindat”, celebraven ahir dirigents socialistes, malgrat el mal trago que per a molts, i sobretot per als diputats del PSC, va suposar votar amb UPyD i el PP. Però l’objectiu urgent era trobar una fórmula que permetés al PSOE i al PSC superar el debat de l’estat de la nació de la propera setmana, les resolucions del qual –no només d’UPyD; també de CiU, ERC i ICV– temien que els tornessin a situar davant l’abisme de la ruptura, com l’any passat quan els dos partits van trencar per primer cop la seva unitat de vot pel dret a decidir.

Rubalcaba va anunciar la fórmula pactada entre PSOE i PSC: “El que farem a partir d’ara és que qualsevol iniciativa que es presenti en el Congrés en relació amb Catalunya ha d’estar prèviament acordada. Si no, nosaltres presentarem la nostra”. És a dir, que el vot afirmatiu d’ahir a la moció d’UPyD no es tornaria a repetir. Si Rosa Díez, o qualsevol altre portaveu parlamentari, busca el suport del grup socialista davant qualsevol iniciativa, resolució, moció o proposició no de llei relativa a la qüestió catalana, haurà de negociar-lo amb els socialistes abans de registrar-la en la Cambra. Si no és així, els socialistes no li donaran suport –s’abstindran o votaran en contra– i presentaran com a alternativa o esmena la seva pròpia proposta de reforma federal que pretén evitar el xoc entre Catalunya i Espanya. Així ho faran ja la setmana que ve en el debat de l’estat de la nació i en el futur.

I és que, per Alfredo Pérez Rubalcaba, la votació ahir de la moció d’UPyD –malgrat que li va donar suport una vegada que Rosa Díaz va acceptar per sorpresa la seva esmena– no ajuda a solucionar el conflicte. Abans al contrari, l’enverina. “Que cada quinze dies hi hagi un viva a la Constitució i un no al dret d’autodeterminació no arregla el problema amb Catalunya. Ens sembla que només dir no, no i no, no ajuda i pot tenir efectes contraproduents. La sisena vegada que hàgim dit no, haurem enverinat el problema. No n’hi ha prou amb dir no”, va argumentar Rubalcaba, que va insistir en la necessitat de crear una subcomissió al Congrés dels Diputats per abordar i debatre a fons el problema. “Si volem consens, cal dialogar”, va insistir.

En la reunió amb Rubalcaba després de la votació va ser present tota la direcció del grup, amb Soraya Rodríguez, Eduardo Madina, l’andalús Miguel Ángel Heredia i el català Francesc Vallès, entre d’altres, i també Albert Soler. Va culminar així la “dura negociació” que, en expressió d’un dels implicats, van abordar Rubalcaba, Rodríguez, Vallès i Soler el mateix dimecres a la nit i el dijous al matí, amb trucades entre el líder del PSOE i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que precisament era a Madrid.

Els negociadors del PSC van assumir després de la votació: “Avui ens cruixiran. Això tindrà un cost per a nosaltres perquè, encara que hem votat el mateix que en el Parlament de Catalunya, es dirà que fem seguidisme d’UPyD. Però no es tornarà a repetir. En el consell nacional del PSC vam resoldre els nostres conflictes interns i ens faltava com resoldre’ls amb el PSOE. Ara ja està fet i ens dóna molta tranquil·litat davant el que pugui venir”. Malgrat que no hi va haver cap fuga de vots, el cert, no obstant això, és que la cara d’algun dels diputats del PSC era un poema en sortir de l’hemicicle.