El Punt Avui

Juristes enmig de la tempesta

Un 85% dels dictàmens presentats pel Consell de Garanties Estatutàries el 2013 es van fer per sustentar recursos al TC

El conflicte amb l'Estat i la paràlisi legislativa expliquen el percentatge, molt més elevat que en anys anteriors

22/02/14 02:00 BARCELONA - IVAN VILA
.

El 2013, cap dels dos decrets llei portats al CGE van obtenir-ne l'aval


El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va elaborar 20 dictàmens al llarg del 2013, i 17, un 85%, van estar destinats a fonamentar recursos presentats pel govern o el Parlament al Tribunal Constitucional contra lleis i reglaments estatals en considerar que vulneraven la carta magna o envaïen competències autonòmiques. Només tres de les resolucions, el 15% restant, van ser sol·licitades al CGE com a pronunciaments previs a l'aprovació de lleis catalanes.

El consell, que pot actuar a petició del govern o dels grups parlamentaris, té com a funcions principals aquestes dues: determinar l'adequació de les lleis catalanes, amb caràcter previ a la seva aprovació, a l'Estatut i la Constitució, i també redactar dictàmens que són preceptius si el govern o el Parlament volen presentar un recurs de competència o una qüestió de constitucionalitat al TC contra alguna norma d'àmbit estatal. En els seus primers tres anys i escaig de vida, del novembre del 2009 al final del 2012, el consell havia elaborat 52 dictàmens: 21 de referits a la legislació catalana i 31 de destinats a avalar o no recursos al TC. És a dir, que els percentatges eren, respectivament, d'un 40% i d'un 60%. La balança, però, s'ha acabat de desequilibrar després definitivament a favor de la fiscalització de la normativa estatal, que és al que s'ha hagut de dedicar principalment el CGE els últims mesos com a conseqüència de l'altíssim nivell de conflictivitat entre la Generalitat i l'Estat. Al llarg del 2013, al consell se li van demanar resolucions per elevar al Constitucional 11 recursos d'inconstitucionalitat (contra les taxes judicials, l'impost bancari estatal, el pressupost del 2013, la nova llei de costes o la reforma de la llei del sòl, entre d'altres) i sis conflictes de competència (referits, per exemple, a una resolució de la Seguretat Social sobre les mútues d'accidents o al reial decret i la resolució que fixaven les beques i ajuts pel curs 2013/14).

L'activitat del CGE referida a la legislació catalana ha quedat, en canvi, reduïda a la mínima expressió, com una conseqüència directa de la baixíssima activitat legislativa desenvolupada d'ençà de les eleccions del 25 de novembre del 2012, que es limita a tot just quatre lleis. Els tres dictàmens sobre legislació catalana van ser referits a la proposició de llei d'horaris comercials i a dos decrets llei: un amb què el govern volia aplicar l'octubre passat més retallades al sector públic i un altre per reformar l'Institut Català de Finances. Cap dels dos decrets va obtenir l'aval del consell, que va dictaminar que no estava justificada la urgència que fonamenta l'ús d'un decret. En el cas de la llei d'horaris comercials amb què el Parlament volia blindar el model català de comerç, el consell va resoldre que calia ampliar els 8 festius d'obertura anual fins ara vigents i també previstos en el redactat inicial de la nova norma a 10. La funció del consell és consultiva i, per tant, les seves resolucions no són vinculants, però es van respectar tant en el cas dels dos decrets, que es van tirar enrere, com en el cas de la llei comercial, que es va refer i finalment va ser aprovada la setmana passada.

Aquest 100% de compliment de les objeccions que el consell fa a la falta d'adequació dels textos legals catalans a la Constitució o l'Estatut no és excepcional. Des que es va crear l'organisme, el novembre del 2009, el Parlament i el govern han fet cas d'aquestes correccions en aproximadament un 90% dels casos. Més baix és el grau de compliment dels suggeriments que el consell fa amb criteris que admet que són interpretables: volta el 60%. De fet, el 2013 només va fer dos comentaris d'aquest tipus, referits a la llei d'horaris comercials, i no van ser atesos.

El 2014, igual

La dinàmica d'encàrrecs centrats molt majoritàriament en les successives batalles de la guerra legal que mantenen la Generalitat i l'Estat té continuïtat aquest 2014. En aquestes set primeres setmanes de l'any, el consell ha elaborat dos dictàmens fets a petició del PP sobre la llei de pressupostos i la d'acompanyament –petició que va endarrerir-ne un mes l'aprovació–. El CGE, per cert, va avalar els comptes de dalt a baix i va esmenar tres punts de les mesures fiscals, referits al cànon de l'aigua, el fracking i una taxa de consum que va ser finalment suprimida. Però també ha presentat quatre resolucions per avalar sengles recursos d'inconstitucionalitat: dos contra la llei de qualitat educativa, la coneguda com a llei Wert, un contra la llei de garantia de la unitat de mercat i un contra la norma d'avaluació ambiental. L'ens ja té sobre la taula cinc encàrrecs més, i només un fa referència a legislació catalana, concretament el que li ha fet el PP referit al projecte de llei per establir un impost sobre els dipòsits bancaris. Els altres són també per reclamar la inconstitucionalitat de la llei elèctrica, la reforma de governs locals, la revisió del sistema de revaloració del sistema de pensions i el pressupost general de l'Estat pel 2014.

Un fruit del nou Estatut

El Consell de Garanties Estatutàries és una evolució del Consell Consultiu, creat el 1981. Una evolució dissenyada en l'Estatut del 2006, tot i que la reforma no es va concretar fins al cap de tres anys. El consell, presidit pel doctor en dret i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans Joan Egea, l'integren nou consellers amb més de 15 anys d'experiència com a juristes, sis d'escollits pel govern, i tres, pel Parlament.

El consell pot pronunciar-se a petició de l'executiu o de la cambra catalana, però també –a diferència de l'antic consultiu– del Síndic de Greuges o les institucions locals, tot i que de moment ni el defensor ni cap organisme municipal l'han requerit mai. L'actualment intensa activitat referida a recursos al TC és inevitable perquè el seu dictamen és preceptiu. Al consultiu, en canvi, també se li'n podia demanar, però no era obligatori.

Darrera actualització ( Dissabte, 22 de febrer del 2014 02:00 )