• 23 feb. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSEP GISBERT Sitges SEGUIU L’ACTUALITAT DE LA POLÍTICA CATALANA A www.lavanguardia.com/política

Unió s’aferra a la bandera de la moderació

El partit reforma els estatuts per afrontar un procés en què “té més futur que mai”

Espadaler i Pelegrí assumeixen el pes polític del congrés mentre Duran es manté en segon pla

Desde la página 1 Renovar-se per adaptar-se als nous temps. Amb aquesta filosofia va celebrar ahir Unió Democràtica de Catalunya (UDC) un congrés extraordinari de reforma dels estatuts que li permet aclimatar-se a les exigències de regeneració democràtica que li arriben des de la societat i alhora tenir el partit preparat per poder continuar afrontant, des de la moderació, els reptes que el procés sobiranista planteja al futur de Catalunya. “Treballem amb compromís, però també amb moderació, que no és sinònim de renúncia com pretenen alguns, sinó la millor manera que hem sabut trobar per ser ambiciosos, i el que nosaltres ambicionem és una Catalunya plena”, va resumir Ramon Espadaler, president del consell nacional, en el discurs de clausura del conclave a tall d’eix del que serà l’actuació d’UDC d’ara endavant.

El conseller d’Interior va ser l’encarregat de transmetre el missatge polític final del congrés, en una comesa que en cites d’aquesta naturalesa tenia reservada fins ara el líder del partit, Josep Antoni Duran Lleida, i ho va fer amb una defensa tancada dels principis ideològics que han inspirat l’actuació d’UDC des de la seva fundació. “Recuperar la confiança de la ciutadania passa per les nostres actituds de portes endins, però també de portes enfora, conscients del que som i del que volem continuar sent”, va subratllar Ramon Espadaler, és a dir, un partit d’inspiració humanista, nacionalista, amb vocació de govern i amb capacitat d’integració. I va ser des d’aquesta perspectiva des de la que va reafirmar el ple compromís d’UDC amb el dret d’autodeterminació de Catalunya i la celebració de la consulta el 9 de novembre, sobre la que va recordar, en qualsevol cas, que el partit no tenia encara una posició presa i que l’adoptaria quan arribés el moment.

El missatge de futur va ser, per tant, clar: compromís amb la plena sobirania de Catalunya, però amb la moderació com a bandera que sempre ha caracteritzat UDC. “El partit té present, molt futur i encara moltes coses a dir”, va defensar el president del consell nacional. La mateixa línia en la que s’havia expressat el secretari general, Josep Maria Pelegrí, en l’obertura del conclave, en el sentit que “UDC té més futur que mai en aquest procés en què som immersos”, en referència al procés sobiranista que hi ha en marxa a Catalunya. Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, de fet, van ser els dirigents que van portar tot el pes del congrés, mentre Josep Antoni Duran Lleida cedia protagonisme i romania en un discret segon pla, en el que alguns quadres del partit hi van voler veure un gest en clau successòria. En cap cas, això sí, gens propera.

Els nous estatuts d’UDC, confeccionats sota les premisses de transparència, participació i qualitat democràtica i aprovats pel 95% dels vots dels 700 compromissaris del congrés, introdueixen mecanismes fins ara inèdits en el funcionament del partit com la limitació de mandats dels càrrecs electes o la possibilitat de celebrar primàries per escollir els caps de llista. Els mandats dels càrrecs electes queden limitats, en concret, a tres, encara que podran ampliar-se si una majoria qualificada de les assemblees que els escullen així ho decideix. Els càrrecs interns, en canvi, no es veuen afectats per aquesta mesura, però sí per la de renovació del 25%, de manera que a tots els òrgans de direcció, al nivell que sigui, sempre una quarta part dels seus membres haurà de tenir dos mandats o menys. Totes aquestes limitacions, de tota manera, no tenen caràcter retroactiu. Els càrrecs electes, a més, no podran acumular-se i hauran de retre comptes anualment davant els òrgans que els hagin proposat.

La possibilitat de celebrar primàries, per la seva banda, s’aplicarà per elegir els caps de llista al Parlament –per primera vega-

da UDC parla als seus estatuts de candidat a presidir la Generalitat–, al Congrés, al Senat i als ajuntaments de més de 30.000 habitants. L’economia interna del partit, així mateix, se sotmetrà als controls –auditoria externa– i els criteris d’estabilitat pressupostària i austeritat que imperen en els temps actuals. I la desafecció de la ciutadania amb els partits polítics s’intentarà combatre també amb un codi ètic, d’obligat compliment per tots els militants, que s’haurà d’aprovar en un termini d’un any.

Els nous estatuts, que substitueixen els vigents des de l’any 2005, també reforcen la definició política d’UDC, sobretot en la defensa de l’aspiració a la plena sobirania de Catalunya –fins ara es parlava tan sols de més sobirania– i en el clar reconeixement de l’exercici del dret d’autodeterminació per poder decidir lliurement el futur.