• 4 mar. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • MAITE GUTIÉRREZ Barcelona

Estratègia judicial de les escoles per evitar fer més hores de castellà

L’Escola Pia de Sarrià es persona en la causa per frenar les mesures cautelars

RECURS La titularitat del centre presentarà un recurs entre avui i demà SI NO PROSPERA Els centres hauran d‘impartir més hores de castellà a partir de divendres

Una de les cinc escoles afectades per la sentència que obliga a fer el 25% de les classes en castellà ha aconseguit personar-se en la causa. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès que l’Escola Pia de Sarrià entri en el procés, amb la qual cosa podrà presentar un recurs. Des de la Fundació Escola Cristiana, que representa quatre d’aquests centres, esperen que aquesta nova situació faci un gir en el cas. “En haver-hi un nou actor es podrien paralitzar les mesures cautelars fins que es resolguin els recursos”, va considerar ahir Carles Armengol, secretari general de la fundació. Les altres tres escoles concertades –Escolàpies de Sabadell, Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú i Mare de Déu del Roser de Barcelona– també han demanat de personar-se per poder defensar-se, així com l’associació de mares i pares d’alumnes de l’únic centre públic afectat, l’institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles. En un principi, aquests cinc centres escolars han d‘impartir més classes de castellà a partir de divendres. El TSJC va donar un mes a les escoles per complir amb la interlocutòria que va emetre a començaments de febrer.

JORDI ROVIRALTALa titularitat de l’Escola Pia de Sarrià, en la imatge, ha aconseguit personar-se en la causa

El Departament d’Ensenyament es va tornar a reunir ahir amb els directors de les escoles per analitzar la situació i l’impacte que pot tenir la personació de la titularitat de les escoles en el procés legal. La conselleria que dirigeix Irene Rigau també va recórrer fa un mes aquests requeriments del TSJC, però encara no n’ha obtingut resposta. Així que ara tots s’agafen al recurs que presentin els centres. I si no prosperen? Ni les escoles, ni el departament ni la Fundació Escola Cristiana no volen parlar d’aquest escenari. Però els directors dels centres estarien obligats a fer més classes en castellà. Si no ho fan, s’enfronten a multes abundants.

La situació és la culminació d’un procés judicial que van iniciar cinc famílies fa uns anys –en total hi ha una vintena de casos als tribunals–. A les interlocutòries emeses al febrer, els magistrats assenyalaven que no s’han complert els requeriments anteriors que demanaven a Ensenyament que ampliés la presència del castellà a les aules. Els documents judicials assenyalen que resulta “perfectament legítim que el català, en consideració a l’objectiu de normalització lingüística a Catalunya, sigui el centre de gravetat d’aquest model de bilingüisme, encara que sempre amb el límit que això no determini l’exclusió del castellà com a llengua docent de manera que quedi garantit el seu coneixement i ús al territori de la comunitat autònoma”.

Es tracta, prossegueixen les interlocutòries, que hi hagi presència vehicular del castellà en “una projecció raonable”. A més, els jutges rebutgen l’atenció individualitzada en castellà perquè “condueix a una situació de discriminació en grups de classe per raó de la seva llengua habitual”. Aquesta presència del castellà, afegien, “no s’ha constatat” en els casos estudiats en aquestes interlocutòries i la Generalitat “no ha complert el requeriment”. Per això el TSJC va fixar per primera vegada un percentatge mínim de castellà: el 25%, que a la pràctica es tradueix en l’assignatura de llengua castellana i una matèria més.

El que no analitzen els jutges és si aquests alumnes saben o no parlar i escriure en castellà. Totes les proves d’avaluació assenyalen que el nivell de català i castellà dels estudiants catalans és pràcticament igual. A més, un 13% de centres escolars ja fa més classes en castellà per voluntat pròpia, no per imposició de cap jutge. Però la qüestió de la llengua a les aules forma part d’una batalla política i ideològica, res de pedagogia.