El Punt Avui

Les balances es demoren 30 dies més

Els experts fiscals ultimen avui el mètode de càlcul i es donen un mes per publicar els saldos amb l'Estat

Hisenda encara el nou finançament sabent que tothom calcula “el que li dóna la gana”

“El concert basc seguirà igual”

07/03/14 02:00 MADRID - DAVID PORTABELLA

Els governs autonòmics de Madrid i Extremadura, tots dos en mans del PP, es van entregar a un esprint per ser el primer a oferir una balança fiscal pròpia perquè assumien que els experts fiscals elegits per Cristóbal Montoro anaven a oferir la balança oficial avui. En la contrarellotge popular, laphoto finish va concedir a Madrid l'honor de creuar la meta hores abans que Extremadura i Ignacio González ho va fer vantant-se que aplica “el mateix mètode de càlcul que Hisenda”. Un esforç i una explicació que es contradiuen amb el ritme de treball real dels experts, que per la complexitat dels càlculs es reuneixen avui per acabar de perfilar els serrells de la metodologia i que es demoraran en el calendari inicial, perquè a partir d'ara es donen un mes per publicar els saldos amb l'Estat de les balances territorialitzades.

La demora de 30 dies sobre la data anunciada pel Ministeri d'Hisenda és confirmada a aquest diari per dos dels experts fiscals reclutats per Montoro: l'investigador del CSIC Ángel de la Fuente i el catedràtic d'economia pública a la Universitat de Saragossa Ramon Barberán. “El seminari d'avui servirà per ajustar la metodologia i a partir dels suggeriments que aportin els companys vinguts des dels ministeris, les comunitats i el món acadèmic llavors nosaltres sortirem amb la necessitat de canviar més o menys coses”, relata l'investigador De la Fuente.

Versió falsa de Madrid

“Treballem per tenir els resultats a final de mes”, rebla. “De càlculs ja n'hem fet, però si s'aproven canvis avui això ens obliga a recalcular els conceptes ja calculats”, argumenta Barberán. “La intenció és publicar els resultats en un mes i no sé si podrem complir el termini o ens anirem encara més lluny”, confessa el catedràtic de la Universitat de Saragossa. L'explicació dels experts despulla la versió oficial del madrileny Ignacio Gonzlaéz, que per arribar a la conclusió que Madrid és més perjudicada (12.881 milions de dèficit) diu haver seguit fidelment un mètode de càlcul que en realitat no es tancarà fins avui a les 17.30 hores. Perquè aquesta és l'hora en què acabarà el seminari sobre els comptes públics territorialitzats que avui acull l'Institut d'Estudis Fiscals. En una mostra de la distància que separa el treball dels experts i el que Extremadura ven com “la balança real” incloent-hi les muntanyes locals en el seu càlcul, només el document de treball del seminari d'avui té 636 pàgines.

La febre de balances a la carta era acollida ahir amb resignació per la mà dreta de Montoro, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, que avui rebrà l'anàlisi de totes les comunitats sobre com els afecta el model de finançament i què proposen per al nou. “S'estan fent propostes econòmiques que s'anomenen balances fiscals, o anàlisis, o com es vulgui, i amb metodologia dispar que les fa d'impossible comparació”, va dir Beteta davant els càlculs de Madrid i el llistat de greuges d'Extremadura. Sorprenentment, la mà dreta de Montoro les situa al mateix pedestal del rigor. “Aquí no hi ha cap norma, cadascú fa l'anàlisi que li dóna la gana i ho posa sobre la taula”, resumia gràficament.

Blindatge basc i navarrès

El número dos d'Hisenda, però, anuncia que basarà el nou finançament sobre aquests documents diversos d'arreu de la pell de brau “que són interessants i que demostren la pluralitat de visions que es tenen respecte a una realitat que tendeix a complir un principi constitucional: que tots els espanyols tenim dret a la prestació per part dels poders públics de serveis amb idèntica qualitat en el lloc on ens trobem. A això es dirigirà el nou finançament”.

Hisenda no es disposa a tocar la línia calenta del concert basc i navarrès, un finançament que uneix des del PP fins a l'esquerra abertzale i que Madrid exigeix revisar perquè els territoris forals no paguin només la quota pels serveis que li presta l'Estat (Defensa, etc.) i contribueixin al fons de la solidaritat. “La Constitució estableix un sistema específic per al País Basc i Navarra que es conté en dues peces, el concert i la quota, i per tant el concert i la quota continuaran existint”, va garantir ahir la mà dreta de Montoro.

LES FRASES

Aquí no hi ha cap norma, cadascú fa l'anàlisi que li dóna la gana (...) Es fan amb metodologia dispar que les fa d'impossible comparació
La Constitució estableix un sistema específic per al País Basc i Navarra, i això continuarà existint
Antonio Beteta
SECRETARI D'ESTAT D'ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Andalusia: 2.800 milions perduts

Només vint-i-quatre hores després que la presidenta andalusa, Susana Díaz, exigís posar fre a la “subhasta” de les balances, el seu govern va enviar al Ministeri d'Hisenda un document reivindicant que el model de finançament li ha restat 2.800 milions del 2009 al 2011: 1.113 milions el 2009, 818 milions el 2010, i 870 milions el 2011.

Mentre Andalusia se suma a la febre de les xifres abans que els experts de Montoro i la Generalitat publiquin les seves balances d'aquí a un mes, la “balança real” que el baró extremeny José Antonio Monago va oferir a base de presentar Catalunya com la gran beneficiada barrejant els diners del finançament i el préstec del FLA obté el rebuig fins i tot del PP. “No és una balança fiscal ‘estrictu sensu', sinó un quadre d'indicadors i dades disperses i heterogènies de diferents indicadors”, esgrimia el conseller d'Hisenda de la Generalitat valenciana, Juan Carlos Moragues.

Darrera actualització ( Divendres, 7 de març del 2014 02:00 )